Els llibres i els cafès de la Laie, com les plantes de la seva terrassa enjardinada han estat testimoni de col·loquis i converses, de tertúlies i reunions. Precisament aquest dimecres, la llibreria del carrer Pau Claris ha estat l'escenari escollit pel dinar-reunió del Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua.

L'òrgan assessor de l'ONG del català, que compta amb professionals especialitzats i referents dels diferents àmbits de la cultura catalana, s'ha trobat a Barcelona per poder plantejar aquells reptes que només la reflexió pausada i el debat dialèctic entre títols i autors poden inspirar. Quin ha de ser el paper de la Plataforma per la Llengua en aquests mesos constituents que s'obren? Quins són els flancs que caldria evitar d'oblidar? On caldria abocar-hi més esforços? Cap a on hem de centrar el discurs?

Martí Gasull i Roig va encertar-la de ple quan amb el canvi de segle va plantejar la creació d'un òrgan assessor per l'entitat, "fruit de la necessitat de rebre suggeriments i consells de persones amb prestigi i experiència (...) que poguessin servir de guia i d'aval a l'hora de desenvolupar tasques concretes". El 2001, el Consell es posava en marxa amb una composició estudiada. Es preferia una pluralitat política i ideològica i es pretenia un òrgan que fos al mateix temps funcional i de prestigi. Es requeria una mirada global del conjunt dels territoris de parla catalana i de les diferents visions sociolingüístiques i es demanava que els qui en formessin part tinguessin una visió oberta de la societat catalana i un plantejament optimista i constructiu quant al futur de la llengua.

Una dècada i mitja després, en el moment excepcional que viu el país, és més necessari que mai disposar del consell i l'opinió de professionals experimentats del país. Un Consell de reflexió, però també de propostes.