El doctor Dalmau va desembarcar a Normandia amb els aliats. Sí, va ser partícip de l'operació militar més espectacular i transcendent del segle XX com a membre del Pioneer Corps de l'exèrcit britànic. A Anglaterra, en Dalmau hi havia arribat evadint-se d'un batalló disciplinari de treballadors, on el règim franquista l'havia enviat pel compromís del gironí amb la democràcia. Fugir nedant del batalló d'Algesires amb l'esperança d'arribar a Gibraltar no és una qüestió menor. La seva va ser una vida de valors, ideals, coratge i exili.

Tot i aquesta història d'èpica, quan preguntaven a Francesc Dalmau i Norat (Girona, 1915 - Palamós, 2003) que destaqués una de les proeses assolides, un dels elements de la seva trajectòria del que se sentia especialment orgullós, sovint Dalmau -amb les quatre medalles de la Segona Guerra Mundial a la camisa, els records de la batalla de les Ardenes i les indicacions del general Montgomery en ment- sorprenia el seu interlocutor amb la resposta sincera i afable d'un metge de conversa i consell.

El metge empordanès -doctorat a Montpeller, a l'exili- estava especialment satisfet d'haver pogut catalanitzar l'ajuntament de Palamós, durant els dos anys en els que fou alcalde de la vila costanera (1983-1985). Així, Dalmau Norat, recordava el fet que des de la seva entrada com alcalde, tot va passar a fer-se en català.

D'aquesta manera, el doctor Dalmau, que posava l'accent en els temes de llengua, és de nou un exemple pels alcaldes i regidors dels nostres municipis. De ben segur, no caldrà que cap d'ells desembarqui a Normandia, però si que d'aquí uns anys, hom podrà recordar els petits passos que hauran assolit fent del català la llengua comuna i de cohesió social dels seus pobles i ciutats.

Aquests mesos de maig-juny són l'equador municipal de la legislatura: fa dos anys, el 2015, vam escollir alcaldes i tenen dos anys més, fins el 2019, per desenvolupar totes aquelles polítiques necessàries. El que als anys vuitanta, a la Costa Brava del facultatiu de Josep Pla, podia representar fer les actes dels plens en català, per posar un exemple, avui pot ser aplicar la coherència i la normalitat lingüística en tota la seva globalitat. Perquè els Ajuntaments tenen una importància cabdal i perquè les grans gestes són les del dia a dia.