Aquest 9 de maig celebrem un «Dia d'Europa» diferent, marcat pel regust amarg del Brèxit i alleujats pel resultat de les eleccions franceses, que donen una nova i última oportunitat de renéixer al projecte europeu. L'Europa d'avui, la dels Estats i no la de la gent, està esgotada i calen nous lideratges, noves idees i un nou projecte per donar un impuls definitiu per tenir una Unió Europea forta i amb futur.

Tot i les moltes coses bones que ens ofereix avui el projecte europeu, hi ha molts ciutadans que se n'allunyen, i un dels motius és el fet que no totes les llengües històriques són llengües oficials, com si hi hagués llengües de primera i de segona classe. I aquest és el cas de la llengua catalana. Encara amb la ressaca de les eleccions de diumenge, Macron té el repte de reformar i salvar França del centralisme parisenc que ha despoblat i ha empobrit les regions perifèriques, on ha crescut el populisme i on van votar massivament a Le Pen a la primera volta.

I aquest centralisme francès no només ha perjudicat l'economia de les regions, també la seva diversitat cultural i lingüística. És per això que des de la Plataforma per la Llengua trobem positiu el compromís amb la llengua catalana que ha adoptat el futur president Macron, a instàncies dels nostres companys d'ELEN a França. Macron s'ha compromès a incrementar la presència de les identitats regionals minoritzades, a complir la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i a permetre l'ensenyament del català a les escoles públiques.
Massa bonic per ser real, pot pensar algú d'entrada. Ja que és històrica la ignorància que s'ha fet de la llengua catalana a França, ja des de l'edicte del rei Lluís XIV de l'any 1700, on es prohibia el català a la Catalunya del Nord, mai revocat i encara vigent actualment.

Segons un estudi encarregat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya el 2016, un 76% dels habitants de la Catalunya del Nord voldria el model bilingüe a les escoles públiques. Actualment, només el 25% dels alumnes reben algun tipus d'ensenyament en català, i només el 7,8% estudia a les escoles concertades amb immersió lingüística d'Arrels i la Bressola. I segons l'Enquesta d'Usos Lingüístics a la Catalunya del Nord 2015, el nombre de parlants de català ha augmentat en 8.000 persones en els darrers 10 anys, però la transmissió intergeneracional s'està perdent.

Segons dades de les institucions europees, hi ha uns cinquanta milions de ciutadans europeus que parlen llengües no oficials. Això representa que un 10% de la població no té garantits els seus drets lingüístics. Fins quan es permetrà que això segueixi passant a Europa?

Caldrà una aposta valenta pel català a França.  Caldrà una aposta valenta per a garantir el futur d'Europa. També per garantir els drets lingüístics de tots els ciutadans, parlin la llengua històrica que parlin.  Des de la Plataforma per la Llengua estarem amatents a que Macron compleixi la paraula donada i si està a l'alçada del que s'espera d'un possible futur gran líder europeu.  Europa i la llengua catalana demanen més fets i menys paraules.