Recentment, la Plataforma per la Llengua hem presentat la campanya La justícia, en català!, per reclamar més presència de la nostra llengua en l'Administració de justícia. I és que, una vegada més, l'Estat espanyol demostra tenir una nul·la sensibilitat i, sobre tot, un nul interès, per respectar i facilitar l'ús de les llengües oficials de l'Estat diferents del castellà.
Entenem que en un àmbit com el de la justícia, pel qual tota la ciutadania hi ha de passar un moment o altre de la seva vida, i que toca temes tan sensibles per a les persones (un naixement, un divorci, una herència, un conflicte...), la llibertat de les persones per expressar-se de la manera més senzilla i propera hauria de ser una prioritat; de fet, un dret. Però no sembla que el respecte a un dels drets més elementals de les persones, el d'expressar-se en la seva pròpia llengua, sigui en absolut un objectiu per a l'Estat espanyol.

Aquests són els meus 5 motius per subscriure la campanya:

1.  Els operadors jurídics, o professionals que es relacionen amb la justícia (advocats, procuradors...), utilitzen bàsicament el castellà. Si bé és cert que caldria esperar-ne una mica més d'implicació en molts casos, és just destacar que no ho tenen fàcil. Els textos legals es publiquen en castellà; les traduccions a altres llengües arriben però molt tard, sovint sis mesos després o més. Això fa que tota la terminologia de l'àmbit es desenvolupi primer en castellà: els comentaris de les lleis, els manuals... es redacten en castellà, i de retruc, són en castellà la majoria de classes que s'imparteixen a les facultats de dret i també els màsters i postgraus sobre matèries jurídiques.
2. El personal al servei de l'Administració de justícia no té com a requisit el coneixement de cap llengua que no sigui el castellà. El català és un mèrit, però un cop acreditat tampoc no hi ha cap obligació de fer-lo servir. Fins i tot, hi ha personal que utilitza els punts que dóna el coneixement del català per marxar de Catalunya i accedir a una plaça més propera a la seva terra. Tampoc els jutges tenen cap obligació d'emetre les sentències o de parlar en català. De fet, poden ignorar les peticions de la ciutadania d'utilitzar el català... i no passa res.
3. Les institucions de la justícia a nivell estatal, com les institucions de l'Estat en general, no tenen denominació en les diferents llengües oficials, ni tampoc admeten escrits en cap llengua diferent del castellà. Això les allunya de la realitat social del país i les fa fredes i distants a les persones. Com al segle XIX en ple segle XXI...
4. El marc legal que impulsa l'Estat espanyol en tots els àmbits és cada vegada més restrictiu pel que fa a l'ús de les llengües diferents del castellà. Ho demostren les més de 500 normes, i el nombre no para de créixer, que imposen el castellà i redueixen el marge d'ús de les altres llengües.
5. L'Estat espanyol incompleix de manera sistemàtica la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries que tanmateix ha subscrit. En aquesta carta s'insta els estats a garantir una adequada presència de les llengües estatals en les administracions, i molt especialment en l'Administració de justícia, per donar garanties que els procediments es poden fer en català. De fet, l'Estat ja ha estat avisat de l'incompliment pel comitè d'experts del Consell d'Europa... i res no canvia.

Hi ha moltes altres raons per donar suport a la campanya La justícia, en català!. Si ens les voleu explicar, o si voleu subscriure-la, podeu clicar aquí.