Els nostres articles d'opinió ← Altres articles

Toni Royo, la veu de Castelló

Francesc Marco

Aquest Nou d'Octubre hem recuperat l'Euromed cap al sud per anar a Castelló. Al migdia, a l'Ajuntament de la ciutat, la Fundació Huguet atorgava el guardó de "Valencià de l'Any" al membre de l'Executiva de la Plataforma per la Llengua Antoni Royo i Pérez (Castelló, 1954). Sens dubte, és un premi ben merescut per part del continuador del mecenes cultural Gaetà Huguet, militant del valencianisme polític dels anys trenta i signant de les Normes de Castelló.

La trajectòria cívica del guardonat és extensa, sempre a cavall de diverses facetes simultànies: la d'ideòleg, la de mestre i la d'activista. Llicenciat en Filosofia i Lletres a la Universitat de València i vinculat des dels anys setanta amb el fusterianisme, Royo és delegat d'Acció Cultural del País Valencià a les comarques castellonenques, a més de ser membre de la junta de l'ONG del català.

Lector d'assaig i autor de trilogies novel·lades -amb el pseudònim de Jordi Querol-, com a dinamitzador cultural del sud del Sènia, Toni Royo ha viscut en primera línia, aquests darrers anys, les grans campanyes a favor de la recepció de TV3 al País Valencià. Així, el valencià de l'any 2016 ha impulsat i dinamitzat des de fa dècades nombroses actuacions per normalitzar el valencià, el català de tots, en unes circumstàncies polítiques no sempre favorables.

Toni Royo és, doncs, la veu cultural i de país de Castelló.