Em refereixo avui a una notícia, trista notícia, que afecta l'IES Terrassa. Sembla ser que, a l'aula de Formació de Gestió Administrativa, un alumne que parlava la seva llengua, el català, va ser objecte de mofa pel seu professor per raó d'aquesta circumstància. I no només això, sinó que atès que parlava català habitualment, li va fer saber que  l'avaluaria amb més rigor en les matèries de castellà i anglès (?). I no només això, sinó que va manifestar, també, menyspreu per als partits que donen suport a la llengua catalana. I tot això, en plena classe i en el seu paper de mestre.

Com a mestra, com a formadora de mestres, com a membre de la Plataforma per la Llengua i com a catalana em preocupa molt aquesta situació que, malauradament, no és del tot aïllada. Hi ha hagut, per part del govern de l'Estat i amb el suport d'altres formacions polítiques amb un determinat concepte d'Estat, la voluntat de presentar la situació lingüística de les nostres escoles com a injusta i discriminatòria envers el castellà. Han incitat (ens consta) pares i mares d'alguns alumnes perquè demanessin el castellà com a llengua vehicular dels aprenentatges dels seus fills, han obligat a prescindir del projecte lingüístic dels centres, redactat d'acord amb els principis pedagògics més adients i d'acord amb la realitat sociolingüísitca de l'entorn, han intentat l'enfrontament entre pares, entre pares i mestres... I, tot això, ho han fet a l'empara de sentències judicials i, naturalment, com sap tothom, amb un director d'orquestra imprescindible: l'ínclit ministre de Cultura i Esports, senyor Wert. L'actuació d'aquest ministre és un dels greuges més grans que se li poden fer al PP. Aquesta voluntat uniformitzadora, antiga, retrògrada i injusta és en gran part al darrera de la pèrdua de vots a València i a les Illes, on la persecució de la llengua, sense el fre de cap partit en el govern que ho pogués impedir com en el cas de Catalunya, ha estat gravíssima. Sembla que bufen vents de canvi i jo celebro que es pugui reconduir la situació a tot l'àmbit de parla catalana i tornar a una situació de calma a les escoles i al foment del respecte per a totes les realitats lingüístiques, a partir de la consideració del català com a llengua vehicular dels aprenentatges.

Hi ha, però, en la notícia que comento. un fet que, a parer meu, és encara més greu. És el comportament d'aquest mestre (?) de mecanografia.  Un mestre, una mestra, té la missió i el deure d'acompanyar cada un dels seus alumnes en el seu procés d'aprenentatge, de valorar el seu progrés individual, d'animar-lo quan no se'n surt i felicitar-lo pels seus èxits. No em puc imaginar un mestre ridiculitzant els seus alumnes. Senzillament, se l'hauria de retirar de la docència. Quina confiança pot tenir aquest noi que, per formar part d'una família que parla català a casa, és motiu de mofa i d'amenaces per part del seu professor? Cap. Pobres alumnes d'aquesta classe! Potser escriuen més ràpid que la tramuntana però quina poca empatia, quina pobra relació personal han de tenir amb aquest funcionari de la docència.

Estic convençuda que els responsables de la direcció de l'IES Terrassa, l'Associació de Pares i Mares del centre,  la Inspecció de la zona, el Departament d'Ensenyament, sabran reconduir, entre tots, aquesta situació lamentable arribant on calgui, perquè l'educació és «cosa de tots» i no podem consentir que una poma podrida faci malbé el cistell. Amb tot el meu suport a aquest noi i a la seva família, voldria dir-li que, segur, segur, que en la seva vida de formació la relació amb aquest professor/funcionari ha estat una excepció i que ha trobat i trobarà mestres que recordarà sempre.