La irrupció amb força de partits que es volen transformadors des de l'àmbit de l'esquerra més o menys post marxista, sembla que de moment no hagi suposat cap moviment de pes en l'imaginari de les llengües i de la seva gestió.

Curiosament, és com si aquesta qüestió encara fos percebuda amb ulls de dretes, veient-la com un atribut merament identitari, restant-li qualsevol potencialitat de transformació de les condicions de possibilitat de les persones. Ja ho deia aquell -no em feu dir qui perquè no ho recordo- que el mite de Babel ha estat desballestat per totes bandes; tot tipus de diversitat és ben vista (o gairebé), tota menys la lingüística, perquè no sabem què fer-ne.

Aquest garbuix es reflecteix molt clarament quan parlem de les llengües a l'Estat espanyol. L'únic que hi ha d'inapel·lable és el caràcter plenipotenciari de la llengua castellana, sens dubte la més protegida i subvencionada de totes. D'això, òbviament, se'n beneficien els seus parlants perquè els seus drets lingüístics són privilegiats. La resta de llengües pròpies passen a un segon pla per defecte, i d'això se n'adona tothom qui se'n vol adonar; també, els qui fa menys anys que conviuen amb nosaltres.

En aquest context, plantejar la gestió lingüística des d'una mirada d'esquerres topa amb reticències d'un deix reaccionari més que evident. Nosaltres pensem que canviar les condicions de possibilitat de tota la ciutadania és una operació d'abast polític que queda lluny de les capacitats reals de la Plataforma per la Llengua. Ara bé, des de la Plataforma sí que treballem perquè tothom posi a l'abast un instrument tan bàsic d'emancipació com és el coneixement de la llengua catalana per a tots els nostres conciutadans. En definitiva, incorporar una gestió responsable basada en l'ús de la llengua catalana perquè aquells que no la coneixen hi tinguin accés és el que és honest i solidari.... i tal com tenim el pati, gairebé revolucionari.

(La idea d'aquest article l'ha despertat les paraules del candidat de Podemos a l'Aragó, Pablo Echenique, legitimant la segregació lingüística, per llei, en aquest territori. I la del seu secretari general, Pablo Iglesias, que fuig d'estudi -"humilment", segons ell-quan li pregunten per la unitat de la llengua).