(Conversa, grup de pares de P5 de Whatsapp)

Bip bip

Neus M: Hola, pares i mares, una consulta: oi que és demà que els nens tenen sortida al teatre? Algú sap si han de portar esmorzar?

Bip bip

Lina mare Lucía: Bon dia, Neus! Creo que sí, me parece que la sortida es justo después: salen ja desayunados

Bip bip

Jaume pare Arnau: Gracias, Lina! Yo tenia la misma pregunta!

Bip bip

Neus M: Ei, gràcies, Lina! No ho tenia gens clar...

Bip bip

Anna mare Sergi: Muchas gracias, Lina! Tu siempre te enteras de estas cosas!

Bip bip

Joana mare Berta: Que bien se lo van a pasar!

Bip bip

Lina mare Lucía: Gràcies! Pero como es que ahora me hablan todos en castellano? Que ya llevo unos cuantos años aquí, i ja "comenso" a parlar el català! Si me hablan siempre en castellano nunca lo voy a aprender!

#Joemplanto davant d'aquesta situació, habitual al grup de whatsapp de pares de l'escola: sempre que algú intervé al grup en castellà, se succeeixen les respostes en aquesta llengua, encara que tothom sàpiga perfectament que la persona castellanoparlant entén el català.

Davant d'aquesta reacció, efectivament, em planto, metafòricament parlant. De la mateixa manera que em planto també quan la mare de l'amic de la meva filla, que és nascuda al Marroc, se m'adreça en castellà i, com que sé que m'entén perfectament, li responc en català.

I em continuo plantant cada dia, en nombroses situacions similars. Per què? Perquè la salut del català depèn de tots i cada un de nosaltres. Podríem trobar nombrosos exemples que demostren que tots i cada un de nosaltres podem fer més per preservar i garantir la salut de la nostra llengua. La bona salut del català depèn del dia a dia, depèn que ens plantem a la feina, al tren, al carrer, al mercat, a l'escola, a la botiga de queviures, a les xarxes socials, i, evidentment, també als grups de whatsapp. Que ens plantem, i triem sempre com a primera opció parlar en català.

Hem de canviar el xip. Ens calen lleis, ens cal un Estat a favor que promogui la nostra llengua... Sí. Però el nostre paper és clau, vital. De fet, som els principals responsables de promoure dia a dia l'ús del català com a llengua vertebradora de tota la diversitat lingüística que conviu a casa nostra. Cal que parlem la nostra llengua especialment amb aquelles persones nouvingudes al nostre país, per acollir-les i integrar-les, però també perquè, siguem francs, de "persones nouvingudes" cada cop n'hi ha menys, i en canvi sí que mantenim un gruix de la població que fa temps que va immigrar. I amb aquestes persones, la feina l'hem d'enfocar a fer que s'estimin el nostre país i la nostra cultura, participin amb les entitats culturals catalanes, i en definitiva, arrelin ben arrelats.

El passat 18 d'abril la Plataforma per la Llengua i 27 entitats de persones immigrades ens vam plantar. Desafiant les desenes d'activitats i propostes que hom pot tenir un matí radiant de dissabte, vam aconseguir reunir més de 500 persones a la Plaça del Born de Barcelona per proclamar ben alt i ben fort aquest missatge reivindicatiu i alhora engrescador: els primers a acollir, a integrar, a promoure l'arrelament, hem de ser nosaltres mateixos. Nosaltres som els primers que ens hem de plantar pel català i comprometre'ns-hi. Som els primers que, davant el nou i il·lusionant projecte de país que estem construint, hem de tenir uns nous hàbits lingüístics amb les persones que han escollit venir a viure a casa nostra. Som els primers que els hem de parlar en català. Per no excloure'ls. Per fer-los més catalans.

Començant pel carrer i acabant pel whatsapp.