Els nostres articles d'opinió ← Altres articles

Pedagogia i política

Teresa Casals

Aquests últims dies estem assistint a uns intents de manipulació dels pares amb fills en edat escolar que són dignes de ser estudiats com a exemple de manipulació política. La informació en xarxa ens va permetre conèixer el contingut d'una carta de Francisco Caja, conegut perseguidor del sistema lingüístic que s'aplica a les escoles de Catalunya,  al president de Ciutadans, Albert Rivera. El senyor Caja proposava al senyor Rivera treballar conjuntament amb l'objectiu de «devolver el catalán a su situación anterior a 1978, es decir, matarlo de hambre y despojarlo del prestigio que ha obtenido a costa del castellano».

Hem d'agrair la sinceritat del senyor Caja. El que voldrien és, senzillament, que el català fos, a Catalunya, una característica peculiar, folklòrica, per recitar algun paràgraf en aquesta llengua a les Festes majors dels pobles o per presentar alguna poesia a alguns Jocs Florals. No poden resistir que la nostra llengua sigui una llengua moderna, amb presència important en tots els àmbits. Tenen qui els ajuda en la seva tasca. També la senyora Camacho, el PP català amb la inestimable ajuda del ministre Wert, s'hi aplica a aconseguir aquest objectiu. El PP té una pàgina web on orienta els pares perquè demanin l'escolarització dels seus fills en castellà.

Tots aquests que hem citat i alguns altres s'hi apliquen, per aconseguir els seus objectius, però no se'n surten. I no se'n surten perquè el nostre sistema educatiu s'ha dissenyat no des de l'odi, no des de la voluntat d'excloure, sinó amb la intenció que tot l'alumnat se'n surti i pugui desenvolupar totes les seves potencialitats i, naturalment conegui la llengua pròpia del país on viu, Catalunya, i la llengua de l'estat. I els pares saben que l'escola del seus fills vol el millor per a ells i, excepció feta d'aquells pares que prioritzen les consignes polítiques de partit, els altres ja estan d'acord amb la programació que, segons  les lleis vigents, ha establert el Parlament de Catalunya.

Cal que tots ens impliquem en la millora del nostre sistema educatiu. Cal que definim bé les necessitat de formació que ens exigeix el moment històric que vivim, cal que la col·laboració entre el professorat i les famílies sigui estreta i presidida per la confiança mútua. Sortosament tots aquests polítics que promouen l'odi i prioritzen el rendiment electoral als resultats educatius passaran amb molta més pena que glòria, sense haver fet cap aportació a la millora de l'ensenyament. Amb una mica de sort la llei Wert serà la de més curta aplicació de la història. La nostra escola continuarà i continuarem treballant perquè sigui catalana, innovadora, acollidora, sense cap discriminació i ben dotada econòmicament i professionalment perquè no perdi el prestigi pedagògic que la caracteritza.