Sabem que la complexitat de la formació requereix d'acords i d'il·lusió compartida per tots els agents educatius que han de treballar, units, amb l'objectiu prioritari d'aconseguir que l'alumnat pugui donar el millor de si mateix. És imprescindible treballar per aquest objectiu perquè ens hi juguem el futur del nostre alumnat i del país.
Ara li ha tocat l'hora a la formació professional. Des de Plataforma per la Llengua hem insistit a denunciar la LOMQE i la seva aplicació a Catalunya, hem qualificat l'esmentada Llei com a centralitzadora, polititzada al màxim, intervencionista, retrògrada i segregadora. Doncs bé, el tractament que la LOMQE fa de la formació professional és la mostra clara del seu esperit segregador. La LOMQE preveu separar, prematurament, els joves entre bons i dolents. Els estudiants que progressen adequadament durant l'ESO els preparem perquè puguin continuar els seus estudis de batxillerat, i aquells que no ho fan, els enviem a formació professional, on trobem per aquesta raó nois i noies amb un desinterès total per qualsevol estudi pràctic o teòric, joves amb alguna dificultat especial i nois i noies que tenen molt clar que volen exercir una professió i que han triat uns estudis lligats a la pràctica perquè així ho han decidit i no perquè els faltin capacitats per dedicar-se a uns estudis més teòrics.
Com a resposta a aquesta situació, el Departament d'Ensenyament ja està dissenyant mesures per esquivar els efectes que l'aplicació d'aquesta part de la Llei Wert pugui tenir a Catalunya i, alhora, el Col·legi de Pedagogs critica la proposta de dos itineraris a quart d'ESO, la doble titulació, la distribució del pes de les assignatures i el fet que el català no sigui considerada matèria troncal i, en canvi, la religió i la seva alternativa de valors ètics siguin matèries obligatòries.
Jo crec que el problema rau en el fet que el Departament d'Ensenyament hagi d'arbitrar mesures per «esquivar» una llei que ens ve imposada per l'Estat. El Departament ha de fer complir la nostra Llei, la LEC, aprovada pel Parlament de Catalunya amb ampli consens, sense imposicions, amb tranquil·litat pedagògica i amb rigor.
Ja fa tres cents anys que patim atacs a l'escola catalana des del govern central. Malgrat l'asseveració reial que el català mai no ha estat imposat, ja des de l'any 1715 es va prohibir escriure i parlar en català a l'escola.
L'objectiu de l'any 1715 era el mateix d'en Wert avui dia. Ell no s'està pas de dir-ho: "españolizar a los niños catalanes". Per servir aquest objectiu, tot s'hi val. També la segregació entre bons estudiants i estudiants que no segueixen progressant adequadament, en un període que no és oportú pedagògicament. La pedagogia subordinada a la política.
Volem que, a les nostres escoles, regeixin les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, volem consens entre la política, els docents i les famílies per aconseguir l'èxit en el nostre sistema educatiu. Volem una escola lliure per a un país lliure.
