Els nostres articles d'opinió ← Altres articles

Quan el got, te’l venen amb un forat

Marc Biosca

Regularment, tenim la necessitat de fer balanç de la situació de la llengua catalana en els nostres territoris. L'exercici, que en alguns casos podria ser profitós i fins i tot higiènic, sovint se'ns transforma en una font d'insatisfacció evident. És a dir, per una banda, no podem obviar que mai tanta gent ens deia que sabia i podia parlar en català; però de l'altra, encara constatem que l'ús és restringit i que es cronifiquen algunes pautes d'abandonament davant dels interlocutors que encara l'usen, diguem-ne, espontàniament. Sigui com sigui, acabem anant a petar a un debat molt marcat per les emocions i per la trajectòria -i orígens lingüístics- de cadascú.  Sempre hi ha qui té la sensació que el got és mig ple i d'altres que és mig buit.

Després d'aquests, aproximadament, 35 anys d'impuls de la llengua en el marc de la segona restauració borbònica que va suposar això que, poc o molt, entenem per Transició, comencem a notar els efectes de l'entabanada que ens han fet i el got, aquest got al qual la gent s'esforça a veure-li propietats,  resulta que el que té , principalment, són defectes. Ras i curt, ens van enganyar, hem avalat un model lingüístic totalment discriminatori amb els nostres drets lingüístics. Ens hem esforçat per fer rendible i viable socialment un model basat en una trampa originària, i això ens ha dut a una situació difícil de gestionar. En definitiva, el got, el podem anar omplint tant com vulguem però, pel forat, seguirà rajant.

No és responsabilitat de les ONG, com ara la Plataforma per la Llengua, canviar o modificar les lleis, però sí que ho és sensibilitzar i apoderar les persones davant de les situacions injustes. La situació de la llengua catalana és tremendament injusta. Cal que ho denunciem i que a la vegada facilitem la posada en circulació d'altres models molts més sostenibles i solidaris. Al cap i a la fi, es tracta d'adquirir un got nou, entre tots.