Sense voler treure importància als moments històrics que vivim, el que sosté realment un país, el que li dóna la força per avançar, és aquest dia a dia de les persones, anònimes o conegudes. I com que de la crònica dels grans fets ja hi ha molta gent que se n'ocupa, m'agradaria aturar-me a fer una petita reflexió sobre aquests nostres actes quotidians.

Quan anem al supermercat, encara avui, trobem que la major part dels aliments que comprem estan etiquetats en castellà o en altres llengües diferents del català. En part és així perquè els consumidors catalans, fins ara, no hem donat importància a aquest fet. Hem de ser conscients que aquest fet contravé el vigent Codi del consum de Catalunya i afecta greument els nostres drets com a catalanoparlants. I no solament parlem dels aliments: enguany els Reis només trobaran un 8% de les joguines en català per als nostres infants.

El percentatge d'atenció en català de molts comerços ha baixat, en part per la presència de persones d'altres cultures que no coneixen la nostra llengua. I nosaltres, en lloc d'explicar-los que aquí parlem un idioma mil·lenari, lluny de fer-los sentir acollits, sovint triem parlar-los en castellà. Amb una sola acció, doncs, fem invisible el català i convertim els nouvinguts en estrangers perpetus, allunyats de la realitat del nostre país.

Al cinema, les poques pel·lícules que trobem en català són en horaris inconvenients o en cinemes allunyats dels circuits més habituals; el subtitulat en català és pràcticament inexistent. Un dels arguments que fan servir les distribuïdores i les sales d'exhibició és que en català baixaria el ja minvat nombre d'espectadors. Com han arribat a aquesta conclusió, si el català és una llengua compresa pel 95% de la població de Catalunya? Potser perquè quan anem al cinema no donem importància a aquest fet...

Ara que comença el 2015, la Plataforma per la Llengua té un sol desig per al nou any: que el català esdevingui la llengua comuna i compartida de tots els catalans. Però això no ho podem fer sols; ens cal que tothom, en cadascuna d'aquestes petites accions quotidianes, ens fem aquest ferm propòsit. Recordem amb orgull les grans accions dutes a terme aquest any: les manifestacions, les votacions... però no oblidem que el dia a dia és el que fa sòlids els projectes, el que els dóna la raó de ser.