És cert que mai tants conciutadans de Catalunya havien tingut un coneixement tan aprofundit de la llengua catalana. D'entrada tots aquells homes i dones que s'han escolaritzat a les escoles catalanes durant els últims trenta anys estan en disposició de parlar, llegir i escriure en català i en castellà. Aquesta és una realitat inqüestionable. Ara bé, la vitalitat d'una llengua no es mesura per les persones que la saben parlar i escriure sinó per aquelles persones que l'usen.
Els últims estudis ens informen que només un 34% dels ciutadans de Catalunya usen sempre el català com a primera opció i tots els sociolingüistes de prestigi diuen que, quan una llengua d'un territori és usada pel 30% de parlants d'aquell territori, és una llengua en perill. La situació del català és de fragilitat.
És una tasca de tots i de cadascun de nosaltres canviar aquesta situació. Les llengües són herència i testament. Les rebem del nostres avis i les hem de traspassar als néts. Les llengües no només són eines de comunicació, són el compendi, l'expressió d'una manera de veure el món i de viure-hi. Totes les llengües són importants independentment del nombre de parlants. Si ens preocupa l'extinció d'unes determinades espècies vives, més ens hauria de preocupar la pervivència de les llengües i de les cultures. Abolir volgudament una cultura és signe de barbàrie i hauria de ser impropi d'un país civilitzat del segle XXI.
El català depèn dels seus parlants. És ben conegut que quan s'ha volgut i es vol afeblir la nostra personalitat la primera cosa que s'ha intentat és dificultar la comunicació en la nostra llengua pròpia. Quan aquesta prohibició es convertiria en molt matussera si s'explicités com es feia fa uns quants anys en plena dictadura, es porta a terme més subtilment d'acord amb el principi de l'Estat espanyol ben conegut «que se note el efecto, però que no se note el cuidado». Això exactament és el que es vol aconseguir amb la llei Wert. Amb l'excusa del trilingüisme s'intenta acabar amb la immersió en català perquè saben que és precisament aquesta metodologia aplicada amb criteris pedagògics la que ha fet possible que un percentatge elevadíssim de ciutadans de Catalunya pugui emprar el català sense problemes.
Ara vénen les vacances. Aquells que estimem el país i volem una Catalunya rica i plena tenim deures aquest estiu. Parlar en català amb tothom i preparar-nos per continuar defensant el nostre projecte educatiu amb el català com a llengua vehicular dels aprenentatges.
