Els nostres articles d'opinió ← Altres articles

Cal felicitar el rei Felip per l’escrupolós respecte a la diversitat lingüística en l’acte de coronació

Bernat Gasull

En el moment de la coronació, i tal com ho havien fet els seus predecessors, el rei Felip va ser en tot moment respectuós amb les diverses llengües pròpies de l'estat. No li va caldre ni tan sols esmentar cap referència a les llengües, com fa molt bé la constitució, perquè aquestes coses es demostren amb fets. En el discurs davant del parlament va utilitzar de manera equitativa totes les llengües i en el jurament a la constitució també, amb el mateix espai de temps, començant per la més parlada i acabant per la menys parlada, encara que aquesta darrera tot just arriba a 100.000 parlants.

Felip I de Bèlgica ho va fer així el 21 de juliol de 2013, així mateix com abans ho havia fet son pare Albert II l'any 1993 i son oncle Balduí. Bé, en aquest cas només en neerlandès i francès, però era l'any 1951. Ara les coses han canviat i fins i tot una llengua tan poc parlada a Bèlgica com l'alemany també hi és plenament present. No fer-ho en alemany seria com si el nou rei espanyol Felip VI d'Espanya es negués a fer el jurament de coronació en asturià o occità, o el fes més curt en aquestes llengües. Però... ara que hi penso! Oi que Felip d'Espanya no va fer el jurament en asturià? Però és que de fet tampoc no va jurar en català. Vaja... és com si sentíssim un jurament del rei belga propi del segle XIX amb el francès. Sí. La monarquia espanyola en qüestió de llengües, que no és altra cosa que una qüestió de tenir en compte tots o només una part dels ciutadans, és literalment del segle XIX. O potser d'abans i tot. No va jurar en català, que és com reconèixer que per ell hi ha milions de ciutadans espanyols que no existeixen. Pel que fa al discurs de 24 minuts i 48 segons, només un segon va ser en català, per dir «moltes gràcies». Segons el model belga com a mínim hauria estat una quarta part, uns 6 minuts. També hauria pogut parlar-hi 5 minuts i mig d'acord amb els percentatges de parlants de català respecte al total. Però fer-ho un segon, segons aquest càlcul, seria comptabilitzar que només 30.000 espanyols parlen català. Un error de càlcul, d'ignorància o de monarquia de fa 200 anys.

El rei Felip VI d'Espanya va dir -només en castellà-: «Al costat del castellà, llengua oficial de l'Estat, les altres llengües d'Espanya formen un patrimoni comú que, tal com estableix la Constitució, ha de ser objecte d'especial respecte i protecció; ja que les llengües constitueixen les vies naturals d'accés al coneixement dels pobles i són alhora els ponts per al diàleg de tots els espanyols».

Sembla talment una mofa. Al rei Felip I de Bèlgica no li cal dir-ho. Ell ho demostra amb fets.