He demanat a 10 testimonis (inclosa jo mateixa) que van ser presents l'any 1993 i que també van ser presents el passat 31 de maig de 2014 a la plaça de Catalunya que reflexionessin sobre les diferències entre les dues edicions del Repte Cocacola, en què la Plataforma per la Llengua ha reivindicat, amb l'elaboració d'un mosaic fet amb llaunes amb la inscripció "Etiqueteu en català!" que les grans multinacionals que operen al nostre país usin el català en l'etiquetatge dels seus productes..

Aquí teniu les seves paraules:

Xavier Bosch (director general d'Immigració de la Generalitat de Catalunya)

Notes com passa el temps quan et convoquen a repetir una acció vint anys després d'haver-hi participat. Lamentablement, si s'ha hagut de repetir ha estat perquè en tot aquest temps les grans marques han fet cas omís de les pressions populars i han continuat amb la seva manca de respecte als seus clients i la llengua que parlen. La gran diferència entre 1993 i ara és el context polític. Si llavors havíem d'esperar la bona voluntat de les empreses, la creació d'un nou estat pels catalans serà la manera definitiva que les empreses respectin el país i la llengua del territori on actuen. Els faltarà temps per catalanitzar les seves etiquetes.

Roger Buch (grup organitzador 1993)

La diferència és que abans es van haver de pagar dos anuncis a la premsa (Avui) que van ser molt cars i l'entitat que ho organitzava no era gens coneguda. Ara no cal posar anuncis, perquè la difusió ha estat viral a partir de la mobilització de tot l'entorn de l'entitat. La Plataforma per la Llengua actualment té una xarxa de milers de relacions formada pels seguidors de Twitter (24.416 seguidors) i els seguidors de Facebook (27.429 seguidors).

Tot això permet:

- Promoure l'acció abans de fer-se, buscar complicitats. Als seguidors els agrada la campanya i la difonen, són "prescriptors", és a dir, els millors venedors de l'acció són els simpatitzants de la Plataforma per la Llengua que comparteixen les informacions.

- Difondre l'acció una vegada feta a partir d'enviar fotos. La imatge en aquest cas és important, per tant, es tracta de poder difondre. Continua sent important sortir al TN (tot i que molta menys gent veu la televisió i el TN per la multiplicitat de canals que hi ha), però ara s'hi afegeix tota la difusió viral per les xarxes.

Àlex March (grup organitzador 1993)

El #repteCocacola no ha estat res més que una intervenció efímera, una mena de land art reivindicatiu, on s'ha transmès un missatge amb llaunes de Coca-Cola, tal com ja vam fer fa 20 anys. No ha estat idèntic, la Plataforma per la Llengua s'ha fet gran i el mosaic també. El nombre de llaunes s'ha més que duplicat i això ha permès que la mida d'aquestes lletres pixelades hagi estat molt més gran i que per poder llegir el missatge hagi estat necessari anar-se'n molt més lluny. En aquests 20 anys hem anat de prop a lluny, i la marca s'hauria de plantejar si vol que els consumidors ens allunyem encara més davant de la seva negativa a incloure el català en l'etiquetatge o per contra pot aprofitar aquesta empenta i missatge en positiu per créixer i incorporar noves cultures als seus envasos.

Bernat Gasull (grup organitzador 1993 i actual treballador de la Plataforma per la Llengua)

L'any 1993 s'havia aprovat l'Estatut del consumidor i els ciutadans teníem per primer cop el dret de rebre l'etiquetatge en català, però calia fer un reglament perquè fos una obligació per part de les empreses. El 2014, amb el Codi de consum del 2010, aquest dret ja és una obligació. Tanmateix, per als productes alimentaris no es posen sancions atès que l'administració entén que el català primer hauria de ser llengua oficial de la UE d'acord amb un reglament del 2011. Per a la resta de productes (joguines, mobles, roba, medicaments, higiene de la llar, higiene personal, electrodomèstics...) tampoc de moment no se'n posen, encara que l'Administració hi està obligada per llei.

Neus Mestres (grup organitzador 1993 i actual treballadora de la Plataforma per la Llengua)

Ha estat un acte més complet, amb nous elements de participació a banda de la construcció del mosaic. Enguany l'acte incorporava un element festiu important, la celebració dels 20 anys de la Plataforma per la Llengua. El sistema d'aconseguir llaunes ha estat molt diferent, aleshores vam haver d'anar a tots i cada un dels concerts del Palau Sant Jordi, aquest cop hem fet difusió de la recollida a través de xarxes socials i per aquesta raó n'hem pogut aconseguir moltes més.

Sara Nadal (grup organitzador 1993 i actual voluntària de la Plataforma per la Llengua)

Des del meu punt de vista, una de les diferències respecte al 1993 va ser a nivell logístic: enviament de mails previs per a l'organització (escaleta de l'acte, distribució dels voluntaris per a cada lletra, imatge prèvia del mosaic, etc.), i un cop a la plaça, un punt d'informació equipat amb "eines" que facilitaven la tasca de col·locar les llaunes (cintes adhesives, tisores, guix, guants...), i fins i tot tovalloletes per rentar-nos les mans, i aigua per a tothom!

Crec que la difusió i organització prèvia han estat claus per tenir 40.000 llaunes respecte a les 15.000 del 1993. Vist ara, no sé pas com ens ho vam fer.

Guillem Carbonell (grup organitzador 1993)

En Martí enguany no hi era. Els que ho vam muntar fa 20 anys érem un grup d'amics que ens havíem ajuntat precisament per a defensar la llengua, la cultura i la nació catalanes (seguint l'eslògan de la ja aleshores desapareguda Crida). Tots teníem bastant el mateix rang, ens dividíem les tasques però diria que no sobresortíem els uns dels altres. I el Martí hi era i era important. Destacava molt però al mateix temps era un més del grup, aquesta era la gràcia d'aquell moment. Si hagués estat al 2014 ara sí que hauria sobresortit perquè de tots va ser el que finalment va acabar ser més constant, comprometent la seva vida per al català i la muntanya, liderant la Plataforma per la Llengua. Però no hi era.

Els que ho vam muntar ens hem fet més grans. Però això no té més importància que la que té per a cadascú de nosaltres. Per sort durant l'acte d'enguany jo no he sentit nostàlgia, més aviat he estat content de veure que l'acció anava bé i trist de pensar que encara calia fer-la.

Lali Mestres (grup organitzador 1993 i actual voluntària de la Plataforma per la Llengua)

Així a primer cop d'ull jo hi trobaria dues diferències:

- La infraestructura per muntar l'acte d'ara fa 20 anys era ben casolana. Ara fa 20 anys en comptes de tanques de l'ajuntament hi havia una cinta de plàstic lligada entre cadires de fusta i cavallets de taula, tampoc teníem cap tendal, la pancarta amb el lema de l'acte era feta a mà, no teníem cinta adhesiva per enganxar les llaunes al terra..., i a l'hora de recollir-ho tot, allà mateix aixafàvem les llaunes, amb una espècie de paperera aixafallaunes...

- A nivell visual, 20 anys després el mosaic ha estat molt més divers. Avui, hi ha una gran varietat de llaunes de Coca-Cola: light, zero, descafeïnades, altes, baixes... Ara fa 20 anys eren totes vermelles, totes iguals...

Francesc Gomà (grup organitzador 1993 i actual voluntari de la Plataforma per la Llengua)

- L'anècdota de la dona de la parada ambulant de menjar pels ocells. En l'edició del 1993, just quan els integrants de la Plataforma per la Llengua vam arribar a la plaça Catalunya i vam començar a desplegar tota la logística, la dona de la parada ambulant del menjar dels ocells es va posar forta en el seu propòsit de no moure's del mig de la plaça. Finalment, va accedir a marxar amb la condició que li donéssim el benefici que, segons ella, obtenia cada diumenge, 25.000 pessetes. Finalment, la Guàrdia Urbana va intercedir i va manar a la dona que es situés en un racó de la plaça atès que l'ajuntament ens havia donat permís per fer l'acte. En l'edició del 2014, la parada ambulant de la dona seguia a la plaça però aquesta vegada tan sols va preguntar quanta estona duraria l'acte...

- La quantitat de llaunes i les dimensions de les lletres. El 1993 es va fer la frase "Etiquetem en català" amb unes 15.000 llaunes mentre que el 2014 la frase "Etiqueteu en català" s'ha fet amb 32.000 llaunes. Evidentment, aquesta diferència de llaunes ha comportat una diferència evident en les dimensions de les lletres.

L'any 1993 érem pocs, tots voluntaris, amb pocs recursos i molt joves, però amb unes ganes boges d'aventurar-nos a organitzar un acte així. Fins i tot en Martí es va comprar una americana per l'ocasió! Recordo nits al Palau Sant Jordi fent viatges amb el Fiat Uno ple de bosses d'escombraries amb llaunes. Ara també hem fet molts viatges per tot el territori i per tota la ciutat, però les xarxes socials ens han permès tenir punts de recollida per tots els Països Catalans i desenes d'entitats col·laboradores, en total 80. El 1993 va ser el primer acte públic de la Plataforma per la Llengua, ara un acte per commemorar els 20 anys de l'entitat. La reivindicació, la mateixa.

10 testimonis i força diferències, però hi ha una cosa que no ha canviat en 20 anys: encara hi ha grans empreses com Coca-Cola que vulneren expressament la llei que garanteix el dret de rebre l'etiquetatge en català. Grans marques com Coca-Cola sempre respecten totes les llengües europees de les dimensions de la catalana. El català és l'únic cas en què no ho fan.

Quan podrem dir que som un país normal?