Si bé com a Plataforma per la Llengua mai vam tenir ocasió d'establir-hi cap col·laboració, vam mantenir-hi contactes a nivell personal. Seguíem les reflexions i posicions que feia des de Girona. Així, per exemple, la seva obra El futur de la llengua catalana (1990) que va escriure juntament amb Albert Rossich i August Rafanell és un exemple de com s'expressava de forma clara i sense eufemismes sobre els reptes i perills de la llengua catalana. En l'univers intel·lectual-filològic-opinador català era una veu autoritzada. Defugia eufemismes, preferia la paraula clara, amable, però clara i directa. Ja se sap que les veritats no sempre agraden a tothom. Malauradament la malaltia que l'afectava el va tenir apartat aquests darrers anys. No va poder conèixer l'evolució que aquests darrers dos anys està transformant el país. Seria molt interessant saber la seva opinió. La seva mirada no era a curt termini. Possiblement, en l'àmbit de la llengua podria dibuixar un traç a seguir, defugint les pressions i atacs que ens afecten diàriament.

Modest Prats va assumir diverses responsabilitats en l'àmbit eclesiàstic, sense oblidar mai el seu compromís amb Catalunya i amb la llengua catalana, a través d'una intensa activitat intel·lectual. És important destacar una afirmació que va fer en la seva última lliçó a la Universitat de Girona "Res no és innocent, en el món de les llengües. La paraula dominant és la paraula que imposa el poder dominant". És una frase que, en l'any del tricentenari, és més evident i lúcida que mai.

Gràcies, Modest Prats!