La primera campanya de l'Esbarzer, l'embrió del que a partir de 1993 va esdevenir la Plataforma per la Llengua, va ser la de maig de 1991 "Tecnotron, el català a on?". Es pretenia que les màquines de fer targetes del metro incorporessin als seus teclats la "ç", així com els accents oberts. Aquesta era una demanda molt concreta -la introducció del català a les màquines- que mostra el tarannà gradual que durant aquestes dues dècades ha tingut l'ONG del català. Somiaven utopies, però han anat transformant la realitat des de la base, des dels petits gestos. I en perspectiva és molta la feina que s'ha fet a partir d'uns valors clars, "anant per feina".

L'objectiu de les targetes del metro va complir-se i van apuntar-se el primer èxit. D'aleshores ençà els resultats són incomptables i el món socioeconòmic ha anat incorporant el català gràcies, tot sovint, a l'impuls d'aquells que s'han organitzat per fer-ho possible. L'etiquetatge de productes, o l'ús del català per part de grans marques, en són bons exemples.

Aquests són 20 anys d'història d'eficàcia i pragmatisme com a valors d'èxit. Dues dècades d'activisme, de planificació, de lluita. Dues dècades, sobretot, de resultats tangibles i de concretar esperances. 20 anys que podrem reviure i analitzar aviat en un llibre amè, amb rigor i de voluntat divulgativa que sortirà publicat ben aviat. Un llibre que reflectirà les accions de la Plataforma per la Llengua però, sobretot, el seu tarannà, el valor i la força dels seus treballadors i voluntaris i el context sociopolític en què s'ha anat avançant. Ja queda poc per l'abril...