Des del 23 de juliol de 2011, tots els productes distribuïts en l'àmbit de la Catalunya sota Administració autonòmica han de dur les dades obligatòries, instruccions d'ús i advertiments de seguretat com a mínim en català. Així està establert al Codi de consum de Catalunya de 2010. Això s'acompleix? Doncs només parcialment. La Plataforma per la Llengua calculava el 2012 que encara més d'un 90% dels productes no s'hi havien adaptat. El fet que un producte no estigui etiquetat en català és denunciable? Sí. Pot constituir una infracció amb sanció inclosa? Sí. I si algú ha fet una denúncia, s'ha sancionat l'empresa? Que en tinguem constància encara no. S'han sancionat - des de fa molts anys- empreses per no etiquetar en castellà, fins i tot s'han retirat productes, però no tenim constància que s'hagi posat una sola sanció pel que fa al català. I com és això? Doncs ara mateix ho expliquem.
De primer cal aclarir que l'obligació és clara i reconeguda plenament per l'Agència Catalana de Consum que és qui tramita les denúncies. No hi ha dubtes. Els terminis són clars també. Si la denúncia té indicis d'infracció, l'Administració ha d'iniciar d'ofici els procediments administratius adequats. A més (article 311.7 del Codi de consum) "l'Administració pública competent ha de comunicar a la persona denunciant l'inici d'ofici de les actuacions pertinents i li ha d'indicar els possibles efectes de la denúncia i la seva posició jurídica respecte a les presumptes infraccions." Si finalment no s'aprecien "infraccions amb relació a la denúncia presentada, ha d'adoptar un acord motivat d'arxivament i comunicar-lo a la persona denunciant."
El Parlament de Catalunya, l'abril de 2011, va aprovar la Moció 16/IX sobre la coordinació i l'impuls de la política lingüística que, més enllà d'aprovar un pla de compliment del Codi de consum, incideix en el sentit d'aquest pla: "assegurar-ne el compliment en els terminis que fixa la Llei"(recordem, el 23 de juliol de 2011). De fet això venia arran que mancava poc per acabar el termini d'acompliment i encara molts productes no s'hi havien adaptat.
Durant el 2011, i especialment el 2012, uns quants ciutadans es van adreçar a la Plataforma per la Llengua per comunicar-nos que aprofitant la nova normativa havien presentat reclamacions oficials a l'Agència Catalana de Consum per productes que no l'acomplien, però malauradament no rebien resposta tal com s'especificava a la llei. Hi havia silenci administratiu. Tanmateix això va canviar.
Davant de la inactivitat de l'Administració, el Parlament de Catalunya, el març de 2012, va aprovar la Moció 80/IX sobre el garantiment dels drets lingüístics dels consumidors catalans on s'estableix que "l'Agència Catalana del Consum ha de comunicar a la persona denunciant l'obertura de l'expedient corresponent en el termini de tres mesos a partir de la recepció de la denúncia". Aquesta mateixa Moció obliga a l'Agència a "complir i fer complir la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, especialment els articles que asseguren els drets dels consumidors a rebre l'etiquetatge dels productes en català."
Segurament gràcies a això els consumidors van començar a rebre respostes de l'Agència a les reclamacions presentades. De fet, hauríem d'aclarir que només parcialment. Rebien resposta a les queixes que feien referència a productes alimentaris, però hi havia silenci administratiu pel que fa a la resta d'incompliments (l'etiquetatge de mobles, electrodomèstics, joguines, productes de neteja, de cura personal, peces de roba, sabates, productes esportius, productes farmacèutics, ferreteria, electrònica, estris de la llar, jardineria...).
Què deien les respostes de l'Administració en l'únic camp on s'actuava, l'alimentari? Doncs les arxivava al·legant que un nou reglament europeu (Reglament 1169/2011) no permetia aplicar la llei per als productes alimentaris. Textualment, aquest reglament diu que els Estats membres "podran estipular que les mencions es facilitin en una o més llengües d'entre les llengües oficials de la Unió Europea". Malgrat que no prohibeix explícitament el fet que s'obligui en llengües no oficials de la Unió Europea, l'Administració entenia que no podien tramitar-se les sancions per als productes alimentaris mentre el català no fos llengua oficial de la Unió Europea.
Què passava amb la resta de denúncies? No hi havia cap reglament en el mateix sentit! Doncs de primer semblava que no hi havia resposta. Després ja van arribar i admetien que hi havia infracció, cosa que comportaria sanció, però també comunicava que no es tramitarien. Per quina raó? Si els terminis ja s'havien acabat i la infracció era clara; per què no es tramitava? Doncs la raó és que l'Administració, i així ho expressava per carta, havia decidit modificar els terminis d'aplicació de la llei. Tot això, sense modificar la llei i sense tenir en compte els textos aprovats al Parlament. Segons apareixia a la carta, els nous terminis es fixaven d'acord amb cada sector. L'Agència Catalana de Consum havia contactat amb representants dels sectors afectats amb qui havia signat uns acords per fixar "com i en quins terminis" s'aplicaria la llei. No s'especificaven, però, els nous terminis ni la base legal per modificar allò que estableix la disposició transitòria segona de la llei i ha determinat el Parlament.
El març de 2013 va haver-hi una modificació de la resposta de les cartes: "(...) us comunico que, una vegada analitzat, es considera que és una denúncia administrativa i, per tant, s'iniciaran les actuacions necessàries per tal d'aclarir els fets exposats i, en cas que es comprovi l'existència d'infracció administrativa en matèria de consum, es prendran les mesures correctores oportunes(...)." i s'afegia: "(...) se us informarà de la decisió escaient." Hi havia un bri d'esperança per aplicar la llei segons els terminis establerts. Tanmateix a partir de l'estiu de 2013, les noves respostes tornaven a arxivar la denúncia i tornaven al redactat anterior pel qual l'Administració creava uns nous terminis contraris al text legal.
Què podem fer els consumidors davant d'aquesta resposta? Entenem que el procediment de l'Administració catalana no és el correcte. Malgrat pot - i de fet ho ha de fer- parlar amb els sectors afectats, això no implica que unilateralment i sense modificacions legals canviï els terminis. Fa vora de dos anys i mig que està obligada per llei i pel mandat del Parlament de Catalunya a tramitar unes sancions, però es nega a fer-ho. Ha costat molts d'anys de tenir una legislació en etiquetatge comparable a les obligacions del castellà i a les de la resta de llengües europees de dimensions similars a la catalana. Fins al 2010 la llei per als catalans era excepcional. Ara ho és l'aplicació. Tanmateix animem als consumidors a no defallir: cal esgotar totes les vies per tal que l'Administració apliqui la llei tal com està estipulada i segons els mandats expressats pel Parlament.
