A tombs, s'esdevenen fets que desafien la raó i ens ho posen difícil, per no creure que potser sí que hi ha algú més per aquests vorals -a part dels que hi som en carn i ossos. Un algú o alguna que, arbitràriament, facilita que n'hi hagi que tinguin barra lliure per refer els errors que reprodueixen cíclicament sense que els penalitzin. Com s'explica, si no, que se'ls brindin tantes oportunitats perquè d'una santa vegada posin el comptador a zero i ells, capriciosos de mena, segueixen fent com si res? És ben bé allò que Déu dóna faves a qui no té queixals.

L'església cristiana apostòlica i romana es va reunir aquest diumenge a Tarragona per celebrar la beatificació més nombrosa en la història del regne d'Espanya, poca broma. Diuen que han deixat passar una oportunitat preciosa per incloure a les pregàries tots aquells que van morir defensant un ordre polític democràtic que ells mateixos van promoure derrocar. Diem que, també, han deixat passar una gran oportunitat per difondre en la llengua de la pleballa, la catalana, les seves consignes i precs. Ni això.

Una altra ocasió perduda -una més- per fer com si fossin d'aquest món i no d'un que aneu a saber si Déu sap que existeix.