El català al cinema

‘Encara tenim molta feina a fer per ser normals i per ser respectats i tractats com la resta d'espectadors europeus.'

‘Cal fer actuacions, reglamentàries i no reglamentàries, per tal que el cinema en català, i de manera progressiva, vagi arribant a quotes d'un mínim del 50% tant en nombre de còpies, com en la distribució i exhibició.'

‘Tal com demostrava un estudi de la Plataforma per la Llengua, l'ONG del català, les situacions lingüístiques comparables a la nostra tenen aquest aspecte solucionat, i a més a més, a Letònia, Lituània, Estònia, Eslovènia, Eslovàquia, el Quebec (Canadà), Suïssa, i Finlàndia tenen normatives que obliguen les empreses cinematogràfiques a l'ús de les llengües pròpies per a les pel·lícules exhibides al territori on són oficials.'

‘El català és l'anomalia, l'excepció. Hem estat els darrers de fer una llei semblant a les altres, la Llei de cinema de Catalunya, i tot i així, les empreses de cinema posen traves al seu desenvolupament i compliment. Continuem essent l'excepció, continuem essent la cosa estranya.'

L'etiquetatge

‘La normativa que imposa el castellà és viva i es va actualitzant, sense complexos, i cal ser-ne conscients.'

‘L'Estat espanyol legisla a favor de la llengua castellana, i va introduint noves normatives, sense que això hagi transcendit públicament ni sense que s'hagi generat la polèmica a què estem acostumats quan es tracta d'equiparar, ni que sigui parcialment, la llengua catalana a la castellana.'

‘En el món de les joguines, així com en molts altres camps, la normativa que protegeix la llengua catalana és molt menor que la que protegeix la llengua castellana, i a més, ens fa cosa aplicar-la, confirmant la anormalitat en què es troba la nostra llengua en comparació amb llengües comparables en el marc dels països democràtics.'

El cas excepcional espanyol de discriminació del català

‘El català és la llengua europea més desprotegida legalment de la Unió Europea pel que fa al nombre de parlants; encara més, l'Estat espanyol constitueix un fet excepcional en el no-reconeixement oficial de les llengües pròpies perquè és l'únic Estat que amb relació a una llengua de tants parlants que ocupa un percentatge elevat dins de l'Estat, a) no la considera llengua oficial del país en igualtat de condicions amb qualsevol altra llengua oficial (l'única llengua oficial de l'Estat reconeguda a la Constitució és el castellà, un fet del tot sorprenent i excepcional); i b) en prohibeix la utilització en el Parlament de l'Estat que representa a tots els ciutadans.'

‘El debat normal hauria de ser perquè els parlants dels territoris de llengua catalana no tenen els mateixos drets que els de llengües comparables, i perquè l'Estat espanyol confirma i reafirma cada vegada més una anomalia lingüística que en qüestiona la viabilitat democràtica en termes de llengua.'

‘No es tracta només de les més de 500 disposicions legislatives que  imposen el castellà a casa nostra, no es tracta només que la situació del català de discriminació no es dóna per a cap altra de les llengües comparables en països democràtics, es tracta també de la població catalana, que continua donant com a normal el que no ho és, i de  la timidesa d'institucions i empreses a aplicar uns drets dels quals la resta de parlants de  llengües comparables en països democràtics disposa.'

El futur de la llengua i de la societat i el nostre paper

‘Volem posar els elements perquè el català pugui sumar, i perquè puguem aconseguir una societat cohesionada, de respecte i de convivència, un model per a altres societats.'

‘Perquè des de la unió i la complicitat aconseguirem que la llengua catalana pugui ser tractada en peu d'igualtat amb la resta de llengües europees, generarem benestar i cohesió i satisfarem la ciutadania.'

‘El català suma, i no ens podem permetre que per motius partidistes algú resti.'

‘Necessitem recuperar l'autoestima, i l'estima pel català, l'única llengua mitjana d'Europa amb una anomalia lingüística evident i una discriminació clara per part dels estats on es parla.'

‘El català, tal com simbolitza la porta escultòrica [fa referència a la portalada de la Glòria de la Sagrada Família amb el Pare Nostre escrit gros en català però també en moltes altres llengües], esdevé una llengua que a casa nostra vertebra una diversitat de cultures i llengües des del respecte i l'amor, llengües que ens enriqueixen i amb qui volem compartir l'esdevenidor. És de nou l'obra mestra d'Antoni Gaudí que simbolitza el discurs inclusiu de la llengua catalana com a preconitzadora de la vida en comú.'

‘Cal treballar no només per la llengua, no només pels ciutadans, sinó per la democràcia i els drets humans, perquè aquí està en qüestió l'estat de dret. Cal també que les institucions dels territoris de parla catalana, i especialment del Principat, facin tot allò que estigui al seu abast per les Illes [escrit arran de la polèmica a les Illes Balears sobre el català], i que ho considerin una qüestió prioritària. Ara més que mai, necessitem també el suport dels mitjans de comunicació catalans, perquè ajudin a donar a conèixer les coses tan gruixudes que estan passant.'

‘No es tracta només de treballar per la llengua, es tracta de treballar per la democràcia i pels valors, i ser conscients que si som valents a l'hora de defensar la llengua catalana, estem contribuint a un món millor i estem oferint al món un model de cohesió social en què tothom ha de partir de les mateixes possibilitats, un model vertebrat per una llengua comuna que aglutina una diversitat que ens enriqueix, i que ens fa esdevenir un sol poble. ....i no som prou valents perquè encara ens falta autoestima. Ens cal superar els complexos psicològics col·lectius que encara arrosseguem.'

‘De manera progressiva, ens hem d'anar guarint de les seqüeles psicològiques que el franquisme ens va deixar col·lectivament, i anar avançant cap a la normalitat. Mirar a fora ens hi pot ajudar.'

‘Cal que tots en prenguem consciència, perquè el català suma, i les actituds i oposicions d'alguns al que és normal en situacions de democràcia, i les pors dels altres, no fa altra cosa que restar.'

El paper de la Plataforma per la Llengua

‘Són moments complicats per a la llengua, especialment per les contínues agressions que el català rep al llarg del domini lingüístic. Necessitem entitats fortes que siguin capaces de fer front als reptes que tenim, i que puguin també fer avançar la llengua com a eina de cohesió social i de benestar entre els ciutadans. (...) La Plataforma per la Llengua compleix aquestes característiques, però ara, per tal d'avançar, per fer més feina, et necessita. Necessitem persones que hi puguin col·laborar, econòmicament i nous socis, per tal d'engruixir la nostra força.'