Per a la majoria de nosaltres, l'any no comença l'1 de gener; l'any real comença al setembre, quan després del període estival ens reincorporem a les nostres obligacions, a la nostra vida quotidiana. Normalment, i com fem per Cap d'Any, ens fem propòsits: farem més esport, menjarem millor, practicarem l'anglès que hem comprovat durant l'estiu que està molt lluny de fer-se entendre... propòsits que, sent realistes, caduquen al cap de pocs dies perquè quan els formulàvem ja no recordàvem com n'és, d'exigent, el dia a dia.

Ara bé, hi ha coses que cal que mantinguem si volem continuar amb la nostra vida; qüestions irrenunciables, com dedicar una estona cada dia a dormir, o a menjar, que han de formar part del nostre dia a dia. Per als que parlem català, el nostre propòsit ha de ser parlar en català amb tothom: al bar, a la fleca, al metro... Comencem pels llocs on no ens coneixen gaire, amb les trobades ocasionals. Un "baixa a la propera estació?" al metro, un "què li dec?" a la fleca, un "un tallat i un entrepà de formatge" al bar. Encara que ens hagin preguntat "qué desea", provem-ho! Ens sorprendrem del bon resultat. I si ho podem dir amb un somriure, encara millor.

Després continuem a la feina; segur que tots tenim companys amb qui parlem castellà per inèrcia, però que sabem del cert que entenen el català. Per què no intentem un "bon dia", un "has acabat l'informe?", un "envia-m'ho per correu, sisplau"? Si tots ens entenem, per què no provar-ho?

Que aquest "curs" 2013-2014 sigui el de l'avenç decisiu del català a la nostra societat depèn de tots nosaltres. Depèn de tu. Però no estàs sol. Tens tota una societat al darrere, i tens la Plataforma per la Llengua per donar-te suport i idees. Som-hi, doncs?