Això ho dèiem ahir, ho diem avui i ho seguirem dient demà. Sobretot ara que s'ha materialitzat la llei Wert, el Lapao, la llei d'unitat de mercat, etc. i s'espera un inici de curs on l'ofensiva contra la llengua catalana serà un altre cop molt intensa a tot el territori. Aquesta va ser la conclusió a què vam arribar ara fa poc en una trobada que vàrem mantenir amb Tomeu Martí de l'Obra Cultural Balear. La tossuda realitat ens mostra un cop rere l'altre que ens trobem en una situació en què la llengua catalana, els seus parlants i la societat en general patim una situació de forta pressió.
Per sort podem aprofitar els dies de vacances d'aquest estiu per recuperar forces i preparar-nos per afrontar el curs que iniciarem el setembre, que sense cap mena de dubte serà molt intens. En aquest sentit pot ser útil la lectura del llibre Llibertat i llengua, 100 reflexions sobre el català a les Illes Balears, de Tomeu Martí. És un llibre que fa aportacions molt interessants i útils sobre la llengua catalana. Evidencia que els ciutadans catalans a l'Estat espanyol patim una estafa permanent i una paròdia respecte a la diversitat. En cap estat democràtic una llengua de les dimensions de la llengua catalana té tan poc reconeixement.
Una de les moltes reflexions lúcides que Tomeu Martí fa és sobre la tasca que van fer Rosa Parks i Martin Luther King. És una comparació oportuna i vàlida. "Rosa Parks va seure perquè Martin Luther King pogués caminar; Martin va caminar perquè Obama pogués córrer; Obama ha corregut perquè els nostres fills puguin volar". En aquest sentit tota la feina que fem des de la societat civil, fent campanyes i accions en favor de la llengua, ho fem conscients de la importància dels petits gestos i èxits pel present però, sobretot, pel futur de la nostra llengua, perquè la llengua catalana és la llengua que suma, és la llengua de la llibertat.