He tingut ocasió, aquestes darreres setmanes, de participar en diversos actes per parlar d'escola, de país, de futur... La comunió entre els presents, entre els ponents i els assistents, entre els quals molts membres de la comunitat educativa, era molt gran. Es respirava determinació per mantenir-nos ferms i units en contra d'aquesta llei ideològica com avui mateix ha admès el ministre Wert i a favor de la veritable qualitat educativa.
A Catalunya es viu amb intensitat aquest moment. Tots som molt conscients de les dificultats que tenim, però estem decidits a superar-les. Constatem la importància que la nostra escola té per al nostre país i estem decidits a defensar-la. Sabem que ens hi juguem el futur dels nostres joves i el futur de Catalunya.
No tot són flors i violes a l'escola catalana. Hem de millorar els resultats dels nostres alumnes, hem d'aconseguir que els millors es dediquin a la docència, hem de dedicar, així que es pugui, més diners a l'educació i a la recerca. I, sobretot, hem de fer rendir al màxim els recursos que tinguem en cada moment. Hem de tornar a parlar de nens, de nois, de noies, de mètodes, d'acollida personalitzada, d'acompanyament en el procés d'aprenentatge, d'il·lusió, de compromís, d'èxit, de perspectives de futur. Prou de perdre el temps amb un ministre d'Educació, prepotent, que no coneix el món educatiu i que no té objectius pedagògics sinó polítics.
El senyor Wert ens vol imposar un model educatiu que ens fa recular als moments més foscos del franquisme. Amb l'aplicació de la seva llei s'esborrarien els esforços pedagògics i de convivència que Catalunya proposa i que representen un actiu reconegut arreu. El senyor Wert vol imposar la "seva" artilleria legal i nosaltres li responem que cada vegada ens sentim més lluny d'un ministre i un govern que ens tracta com a súbdits, que vol imposar una visió centralitzadora de l'Estat , que pretén que deixem de ser com som i que ignora la voluntat del poble de Catalunya representat pel nostre Parlament.
Potser ens està fent un gran favor, senyor Wert. El fet d'haver de fer set hores de cua per aconseguir una entrada per al concert de finals d'aquest mes, concert per la llibertat, el fet que les entrades s'hagin exhaurit en poques hores, el fet que els patriotes catalans ompliríem tres camps del Barça si això fos possible, les senyeres que, cada vegada més, s'exhibeixen amb orgull a les nostres finestres i balcons són la resposta d'un poble civilitzat que comença a creure que tot està per fer, que tot és possible!
