Els nostres articles d'opinió ← Altres articles

Seat i la negativa d’aplicar els mateixos criteris lingüístics per al consumidor català

David Valls

No fa gaires dies, arran del campionat de Fórmula 1 al Circuit de Catalunya, als Jardinets de Gràcia de Barcelona s'hi van posar unes quantes parades de promoció de l'esdeveniment. Una d'aquestes era de l'empresa de cotxes Seat. M'hi vaig acostar i molt amablement em van deixar entrar dins d'un dels últims models. Aquest tenia una pantalla molt vistosa amb tot un sistema de navegació, equip de música, etc., integrat. Jo que sóc donat a tocar botons i pantalles, diguem-ne, a remenar-ho tot, vaig voler mirar les llengües disponibles de l'equip en qüestió. No les recordo totes, però sí que recordo que hi havia el txec, amb uns 14 milions de parlants, hi havia el suec, amb uns 10 milions de parlants. A més, hi havia l'espanyol d'Espanya (en tot cas hauríem de concretar d'una part d'Espanya, ja que l'estàndard és força allunyat de variants com l'andalús o el canari, per exemple) i, també, l'espanyol llatinoamericà, una etiqueta que engloba una multitud no gaire englobable de variants de l'espanyol, que l'única característica que realment tenen en comú és que es parlen a Amèrica, però que només cal sentir com parla un argentí de com parla un cubà i veureu que la cosa dóna, i molt, per crear sigles amb noves llengües a l'estil del LAPAO. En tot cas, el que també recordo perfectament és que el català no hi era.

Ho vaig demanar a les persones que hi havia donant informació i ensenyant el cotxe, totes catalanes, i em va sobtar que ni tan sols se n'haguessin adonat. En arribar a casa vaig decidir d'escriure a Seat. En la contesta que em donen, feta en català -sí, és que a Martorell també s'hi parla català!­-, em diuen que és el Grup Volkswagen qui ho decideix des d'Alemanya, i que donar cobertura lingüística a 153 països és difícil. Tot i això, no costa gaire de trobar les pàgines web que té Seat en diverses llengües, com ara a Bèlgica on pots triar francès i neerlandès, la d'Estònia, tota en estonià, llengua parlada per poc més d'un milió de persones, entre moltes altres que tenen. O fins i tot la d'Andorra en català, tot i que és un simple portal sense informació i que remet a la pàgina internacional de Seat.

 

Així doncs, la política de Seat és espolsar-se les puces de sobre i donar la culpa al Grup Volkswagen, és clar que quan les coses els van malament bé que es recorden de venir a demanar subvencions ben generoses al govern de la Generalitat, el qual paga amb diners de tots els catalans, perquè després no puguin incloure el català en els sistemes de navegació. Una operació que avui en dia no només és molt barata de fer, sinó que no té cap mena de complexitat tècnica. Només cal veure la multitud d'aparells electrònics, entre els quals hi ha ordinadors, mòbils, tauletes, etc., que incorporen el català i no són fet precisament ni a Martorell ni a Alemanya. Per bé que el menyspreu de l'empresa Seat envers el català ja ve de lluny, ja que amb la tradició de posar noms de ciutats als cotxes, mai s'han dignat a treure un model de cotxe amb el nom d'una ciutat de Catalunya. Seria un detall tenir un Seat Martorell, per exemple, potser en honor i dedicació al lloc on fa tants anys que s'hi guanyen el pa i creieu-me que al mercat estranger li costa igual de dir Martorell que Altea, o que Màlaga. D'usar topònims catalans, ja n'han tingut ocasió, però han preferit castellanitzar-los com ara un Seat Ibiza per comptes d'un Seat Eivisssa, ni tant sols donant l'opció als consumidors que volguessin de poder triar, com qui tria el color del cotxe; sobretot tenint en compte que l'únic nom oficial és Eivissa, i encara més, que per llei les instruccions haurien d'incloure com a mínim el català.