Que el vídeo hagi aixecat tanta polseguera, és a dir, que un vídeo domèstic penjat a youtube hagi estat notícia, motiu d'opinió i de debat, ja revela quin és el punt de partida de l'estat d'ànim col·lectiu: qualsevol cosa que no sigui calumniosa ni insultant contra la condició de ser catalanoparlant ja ens val per arrapar-nos-hi i brandar-la com a prova irrefutable de que no som uns autèntics malparits. Que ho podríem ser, entesos, però que no ho som perquè optem per no ser-ho, i que, sobretot, no entenem com és que això no es valora prou Ebre enllà. S'entén, doncs, que un bon grapat de mitjans de comunicació li hagin anat al darrera, senzillament, per demanar-li que corroborés el que ella mateixa deia en el vídeo: oi que no som un malparits, Mel? No, no ho sou.

El vídeo té interès perquè no està pensat pel consum propi dels indígenes, sinó que busca la complicitat dels espanyols. I aquesta complicitat emmascara una condescendència -li agrada molt el siempre y cuando, a la Mel- que, no per desconeguda, preocupa per l'efecte isotònic que provoca al català apallissat, sobretot, en les qüestions lligades a la llengua.

La cosa té la seva gràcia perquè la Mel va per feina i posa el dit a la nafra: a Barcelona i rodalies, l'idioma que més se sent és l'espanyol, i si, per un mal fat, ensopegues amb algú que no l'estigui parlant, tranquil, que si t'hi adreces, el catalanoparlant rectificarà. Certament, de manera majoritària, les coses van tal com diu. Res a objectar, no hi ha trampa: els catalanoparlants tendim a abandonar mecànicament la llengua -encara que, com la Mel, l'interlocutor ens demani que no ho fem. Tornem-hi: podríem actuar com uns malparits, és a dir, podríem optar per adreçar-nos en català per tal de tractar a tothom com a un igual; o per allò de no discriminar, perquè sabem perfectament que la immensa majoria de la gent que viu aquí entén el català. Però no, com que no som uns malparits, et parlarem en espanyol.

Mel, has retratat perfectament les deficiències dels nostres hàbits lingüístics, gràcies. Ja se sap, sempre és millor que ens ho digui algú de fora, perquè alguns seguim entossudits a comportar-nos com a malparits amb el tema de la llengua, incomodant a propis i a estranys.