Granini -de fet Eckes-Granini - és una empresa familiar alemanya de sucs de fruita. Segons dades del 2007, el segon mercat és Espanya, on aleshores significava el 26% de totes les vendes arreu del món fora d'Alemanya. La filial que ven a casa nostra és Eckes-Granini Iberica (Espanya i Portugal), amb la seu a Barcelona. El 2011, el 30% del que venia la filial era a Catalunya. Si hi sumem el País Valencià i les Balears -d'on no hem trobat les xifres- segurament arribaríem a un mercat clarament majoritari respecte al total espanyol i portuguès. Granini no etiqueta en català, però tots els sucs venuts a Catalunya estan etiquetats en castellà i portuguès. A Portugal només hi ven un 5% del total de les vendes (2001). Només a Catalunya ven sis vegades més que a Portugal. Però, insistim, no etiqueta res en català. Sí que ho fa en idiomes com el bielorús, el búlgar, el croat, el txec, el finès, el lituà, el letó, l'estonià, el grec, el macedoni, l'eslovac o l'eslovè. Evidentment respecta de manera escrupolosa les diverses llengües oficials de Bèlgica i Suïssa.

No és pas d'estranyar, doncs, que la Plataforma per la Llengua hagi rebut força queixes de ciutadans envers Granini. A més, segons el nou Codi de consum el fet de no etiquetar en català significa una vulneració d'un dret lingüístic inclòs a la llei. Granini no només obvia aquest dret sinó que entra en contradicció amb la política internacional de l'empresa. Eckes-Granini respecta la llengua de tots els mercats europeus de les dimensions del català; llevat del català, és clar. Atesa la gravetat dels fets, la Plataforma per la Llengua va adquirir el domini www.granini.cat, que mai no havia estat sol·licitat per la companyia, i va fer pública la situació exclusivament amb dades objectives i les referències legals que incomplia la companyia. Al mateix web, la Plataforma per la Llengua ja hi informava que estava disposada cedir-lo si l'empresa el sol·licitava. I així es va fer. Un cop l'empresa el va demanar a l'entitat, es va deslliurar la concessió.

Tanmateix la Plataforma per la Llengua va demanar-li una reunió, oimés pel grau d'incoherència i irresponsabilitat de la companyia en la política d'etiquetatge. L'empresa va acceptar-la. A la reunió, l'empresa es va negar en tot moment a etiquetar també en català. Les raons: ells no apliquen les lleis del Parlament de Catalunya i més quan consideren que són inconstitucionals. Segons Eckes-Granini Iberica, l'article 3.1 de la Constitució (que, per cert, no diu res sobre etiquetatge) impedia obligar les empreses a etiquetar en català pel caràcter no oficial d'Estat de la nostra llengua. Davant d'això, el lletrat de l'empresa considerava totalment invàlid fins i tot l'article 30 de la Llei de política lingüística, que compromet el govern català a comprar productes etiquetats com a mínim en català, i les més de 200 mocions d'ajuntaments a favor de l'etiquetatge en català. De tot això, afirmava, Europa se'n riuria; tot era il·legal. Les úniques referències legals que Granini considerava vàlides eren les lleis de l'Estat espanyol i les europees; les lleis del Parlament de Catalunya sobre el català les trobava il·legítimes i, per tant, no pensava aplicar-les.

A la pregunta si es plantejaven, encara que fos de manera progressiva i no immediata, en un temps raonable, l'adaptació a l'etiquetatge en català, la resposta va ser un rotund. Quines eren les raons per no etiquetar en català ni a curt ni mitjà termini i seguir polítiques lingüístiques diferenciades per al consumidor català? Doncs que consideraven les lleis catalanes sense legitimitat, que l'empresa no té una repercussió negativa per no tenir el català a l'etiqueta i que tots els catalans entenen el castellà. Davant dels altres mercats en què Granini respecta la llengua tot i que els consumidors tenen ple coneixement d'altres llengües, reconeixia que això era cert, però que en aquests casos les llengües eren oficials a la Unió Europea, cosa que no passa amb el català. El català, en paraules textuals del lletrat, ara com ara, en tot cas és útil per aprendre altres llengües com el portuguès, perquè en facilita la pronúncia, però més enllà d'això no té incidència en el mercat internacional i no cal conèixer-lo.

Al web internacional de Granini hi és escrit que entre les seves creences hi ha el fet que "El consumidor és al cor de tot el que fem". En una entrevista del 2012, el director general de Eckes-Granini Iberica, Javier Lorenzo, afirmava que ells s'adapten a les necessitats i gustos de cada país . Quina ironia tot plegat!  A la mateixa entrevista reconeixia que les marques blanques tenen ja el 57% del mercat espanyol. No és estrany. Curiosament, en els darrers anys (el 2012 respecte al 2004) l'etiquetatge en català en marques blanques ha augmentat més d'un 100%.

Tot això es va produir el 2012. La Plataforma per la Llengua va enviar posteriorment un dossier informatiu a la seu alemanya. No hi ha hagut cap resposta. Ha passat més de mig any des que Eckes-Granini Iberica té el domini.cat. La versió en català encara està en construcció, i per descomptat, continua etiquetant en portuguès i castellà a Catalunya però no pas en català, tot i que ha renovat les etiquetes (encara que continuï venent sis vegades més a Catalunya que a Portugal).

Segurament Granini és un cas aïllat molt bel·ligerant contra el consumidor català, però cal tenir present una realitat que no podem passar per alt. No sempre les empreses fixen les polítiques lingüístiques en funció del mercat, de les lleis o de la responsabilitat social envers el consumidor. Al capdavant de les empreses hi ha persones, i aquestes persones poden tenir criteris ideològics i valors en contra d'un determinat segment del propi mercat, i poden prioritzar la seva ideologia a les raons de l'economia o del mercat a què s'adrecen. Aquest és el cas de Granini. Però n'hi ha d'altres.

Per si és del vostre interès, el mail de la seu alemanya és press@eckes-granini.com, i el de la filial espanyola és  es-eckesbcn@eckes-granini.com . També hi ha més contactes als webs respectius.