Els nostres articles d'opinió ← Altres articles

Els drets lingüístics i la policia: qui vigila els vigilants?

Eloi Torrents

En tots els països democràtics els ciutadans tenen dret a dirigir-se oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin davant els treballadors de l'administració pública i del servei públic.
En el cas de les Comunitats Autònomes espanyoles de Catalunya, Illes Balears i País Valencià la legislació legal vigent garanteix, en teoria, el dret d'expressar-se en català davant els servidors públics i prohibeix qualsevol tipus de discriminació per motius lingüístics. Però, la realitat ens mostra que més de trenta-cinc anys després de la mort del dictador, als territoris de parla catalana encara hi ha ciutadans que són agredits, vexats o desatesos pel simple fet d'expressar-se en la llengua oficial i pròpia del territori davant un funcionari.

Dins els col·lectius de funcionaris, els cossos de seguretat de l'estat han estat històricament un dels col·lectius més bel·ligerants contra els drets lingüístics dels catalanoparlants. Amb l'arribada de la democràcia i l'entrada de l'Estat espanyol a la Unió Europea, se suposava que l'hostilitat de les forces de seguretat contra els catalanoparlants hauria d'haver desaparegut. I, més si tenim en compte que l'Estat espanyol ha signat i ratificat la Carta Europea de les Llengües regionals i minoritàries, que reconeix el dret a expressar-se amb els agents públics en la llengua pròpia i, evidentment, a no ser discriminat per emprar-la. Malauradament, però, a la Plataforma per la Llengua ens arriben cada vegada més queixes de ciutadans que han tingut problemes amb els diferents cossos de seguretat de l'estat per expressar-se en català. També els mitjans de comunicació es fan ressò d'alguns aquests casos de manera periòdica. A vegades aquests episodis més propis de règims dictatorials es queden en vexacions verbals o negació d'atendre als ciutadans, però altres han acabat amb ciutadans jutjats per desobediència a l'autoritat i, fins i tot, amb agressions físiques i pallisses als ciutadans.

La Policia Nacional i la Guàrdia Civil són els protagonistes de la major part dels casos de discriminació lingüística comptabilitzats. No obstant això, també s'han detectat incidents en què hi ha implicats agents dels Mossos d'Esquadra o de la Policia local, que en teoria haurien d'ésser especialment sensibles amb aquesta qüestió. En aquest sentit, a principis de 2012, alguns dirigents sindicals dels Mossos d'Esquadra van amenaçar de deixar d'utilitzar el català amb els ciutadans, els mitjans i les comunicacions internes com a mesura de pressió sindical. Algú s'imagina què hauria passat en un país democràtic si la policia hagués deixat d'usar la llengua pròpia i oficial per protestar? En canvi, amb el català tothom s'hi atreveix, fins i tot, aquells que haurien de garantir els nostres drets lingüístics!

Cal prendre consciència que els drets lingüístics són una part indestriable dels drets humans i que les discriminacions per motius lingüístiques són inacceptables en una democràcia, i més si els agressors són funcionaris públics vulnerant l'ordenament jurídic. Des de la Plataforma per la Llengua ens comprometem a assessorar totes les víctimes de discriminació lingüístiques i a denunciar aquestes situacions intolerables davant l'opinió pública i als organismes internacionals que calgui per garantir els drets lingüístics dels nostres ciutadans.