Els nostres articles d'opinió ← Altres articles

Ingerències desestabilitzadores

Teresa Casals

A partir de la sentència del tribunal Constitucional contra l'Estatut del dia 28 de juny de 2010 i a la seva empara jurídica s'han produït una sèrie de sentències lingüístiques que han tingut com a objectiu minimitzar el rang i la presència de la llengua catalana a tots els territoris on és llengua pròpia i desestabilitzar el model lingüístic del sistema educatiu.

Han estat inútils els raonaments pedagògics, l'exhibició dels resultats obtinguts, la bondat del sistema per a la inclusió, l'equitat i la cohesió social. L'estat ha actuat sense contemplacions d'acord amb una voluntat recentralitzadora que ja no només no amaga sinó que en fa bandera.

Actualment el PP, allà on governa, ja ha legislat d'acord amb els seus objectius i, a Catalunya, pressiona a través de les sentències. I, ara, l'inefable ministre espanyol d'Educació i Cultura, senyor Wert ha assolit el cim del paroxisme i amenaça cada dia amb una llei d'educació estatal que pretén fer tornar a la cleda espanyola l'alumnat de Catalunya intoxicat, diu ell, de nacionalisme... català i acabar amb el desori que representa la diversitat en els sistemes educatius. La seva actuació, avalada pel president del govern espanyol, recorda èpoques passades i ens fa traspassar el túnel dels temps.

Haurem de fer front a aquests nous atacs i estem preparats per fer-ho. Mig món ens contempla i estarem a l'alçada. Una altra vegada les associacions en defensa de la llengua i la plataforma unitària Somescola.cat haurem de reivindicar la Llei d'Educació de Catalunya, inspirada en el Pacte Nacional per a l'Educació signat l'any 2006 per la majoria de forces polítiques del Parlament de Catalunya i que té com a objectiu oferir la millor educació possible al nostre alumnat perquè Catalunya esdevingui, amb la força de la seva gent formada inicialment i al llarg de tota la vida, un país pròsper i cohesionat.

El sistema educatiu dels pobles ha de ser dissenyat d'acord amb les necessitats de la societat que el promou, ha d'entroncar amb la tradició educativa pròpia i ha d'aspirar a l'excel·lència en els resultats que s'han d'obtenir. El sistema educatiu d'un poble ha de tenir com a objectiu, també, la superació de les desigualtats socials per tal que ningú, per motius econòmics, quedi exclòs de la formació que necessita.

Tota aquesta filosofia inspira la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), d'acord amb les competències exclusives en matèria d'educació atribuïdes a la Generalitat de Catalunya a l'article 131.2 de l'Estatut ordena el sistema educatiu amb el propòsit d'estimular-ne la creativitat i la llibertat.

Pel que fa a les llengües, la LEC estableix que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge en el sistema educatiu i garanteix el ple domini del castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori així com inclou l'ensenyament, com a mínim, d'una tercera llengua que habiliti l'alumnat per al seu ús tècnic i social. Tampoc aquest plantejament agrada al senyor Wert, que ha amenaçat amb subvencions escoles castellanes a Catalunya.

Se'ns presenta una tardor calenta, des de molts punts de vista, des del punt de vista lingüístic i educatiu, també. Haurem d'estar preparats.