Una de les preguntes del Catavolta fa referència a la gent nouvinguda. I posem de manifest, una vegada més, que la gent nouvinguda, en general, té molt més interès del que ens pensem a entendre i parlar la nostra llengua. Així ho confirmen les estadístiques. En el cas de la mainada en edat escolar, el català és la primera llengua d'acollida a les aules i, per tant, la comprensió i capacitat de parlar-lo és força immediata a Catalunya.

És relativament fàcil engrescar els nouvinguts a llançar-se a aprendre  la nostra llengua. Hi ha molts cursos, programes (voluntariat per la llengua, QUEDEM d'òmnium Cultural, Xerrem de la CAL) i, transmetent entusiasme i seducció, tenen molts motius i alhora oportunitats que el català esdevingui una font d'avantatges i s'hi sumin. Però si reproduíssim situacions lingüístiques que malauradament es donen en un context real, al carrer, veuríem que fa falta molta coherència lingüística. Encara existeix massa entre força catalanoparlants l'hàbit de canviar de llengua davant d'interlocutors no catalanoparlants.

Més enllà de les dades cal que fem bandera i fem dels nostres hàbits siguin coherents amb la realitat lingüística, només així aconseguirem la cohesió social.

És més senzill exigir als de fora que als de dins?

Espero que a la manifestació de la diada ja no es repeteixi la situació que vaig sentir al 10J quan un manifestant, cridant lemes independentistes, es va adreçar en castellà a un venedor d'origen pakistanès per comprar un gelat.

Convido a jugar  al Catavolta, a reflexionar  sobre els hàbits lingüístics però, sobretot, hem d'aconseguir que el català sigui una veritable llengua d'acollida no només a les aules sinó també al carrer.