Els nostres articles d'opinió ← Altres articles

On comença i on acaba la responsabilitat social?

Daniel Mundet

Com a Plataforma per la Llengua habitualment realitzem reunions amb empreses de diferents àmbits per tal de fer-los arribar queixes i inquietuds de ciutadans sobre els seus usos i pràctiques lingüístiques. Les respostes que rebem acostumen a ser força diverses. Però sovint es manté una constant, que és la d'un cert punt de sorpresa pel fet que es demani l'ús de la llengua catalana en comunicacions, webs i fins i tot l'etiquetatge dels productes.

En els darrers anys les empreses en general han mostrat una gran sensibilitat cap al que s'anomena responsabilitat social corporativa. S'ha avançat molt, sobretot en àmbits relatius al respecte al medi ambient i a la sostenibilitat. Malgrat tot, però, la nostra experiència diària mostra que encara queda camí per fer. En massa ocasions la responsabilitat social d'una empresa comença i acaba en el compliment estricte, i per la mínima, del que estableixen les lleis. A Catalunya, l'aprovació del Codi de Consum va suposar un punt d'inflexió important, si bé aquesta és una tasca permanent que no es capgira d'un dia per l'altre, ni d'un any per l'altre. Hi ha moltes empreses que no el tenen present en les seves pràctiques i s'emparen en l'amplíssim i poderós marc legislatiu espanyol i també en directives europees per evitar donar resposta a la situació i a la realitat catalana. És per això que a Catalunya, per exemple, hi ha empreses que no tenen cap problema a etiquetar de manera bilingüe en castellà-portuguès. Aquestes mateixes empreses, però, no veuen el motiu ni la necessitat de fer-ho en català, encara que les vendes a Catalunya siguin molt superiors a les del mercat lusità. És una situació "peculiar" que es viu amb normalitat. Si el criteri és etiquetar en una llengua que tothom entengui, aleshores s'acceptarà que en uns anys, segurament pocs, tots els productes puguin estar etiquetats només en anglès?

Com a Plataforma per la Llengua defensem que els consumidors a Catalunya tenen els mateixos drets que la resta de consumidors. El tracte és equiparable a qualsevol altre consumidor comparable en pes econòmic. Per tant, tot allò que es fa -o que es faria si s'hi actués- per a les comunitats lingüístiques que tenen un pes econòmic similar o inferior a la catalana, cal fer-ho també com a mínim en català per al consumidor de Catalunya. En aquest sentit cal superar i evitar els plantejaments que barregen aquest punt de partida amb qüestions identitàries o ideològiques. Si es fa servir el català és sobretot per raons comercials, de màxima qualitat en l'atenció al client i d'acompliment de la legislació i dels drets de les persones consumidores. En moments de greu crisi econòmica l'actitud i les preferències dels consumidors optant per productes que els siguin propers hauria de ser un element de canvi en les inèrcies de les empreses.