El curs que hem acabat s'ha caracteritzat, des del punt de vista lingüístic, per un malestar molt gran, per un assetjament jurídic i polític per part del govern del PP (amb la inestimable participació de Ciudadanos a Catalunya) contra l'estabilitat del model lingüístic català que ha permès escolaritzar nens i nenes de llengües diferents, sense fractura social i fent-los competents, en acabar l'escolaritat obligatòria, en les dues llengües oficials a Catalunya. El nostre sistema lingüístic és un èxit de tots . Es veu que, en aquest camp, el govern del PP tampoc no aspira a l'èxit. Haurien de reflexionar, després del rebuig que els seus plantejaments lingüístics en el món educatiu han tingut a les Illes Balears, on només el 10% de les famílies han optat per demanar l'escolarització dels seus fills en llengua castellana. Seria interessant saber quin tipus de famílies han optat per aquesta opció segregacionista (al DIEC no hi apareix "segregador"). Potser un dia ho sabrem.

El govern del PP hauria de reflexionar, també, arran del ridícul que ha fet amb la denominació del català que es parla a la Franja. Quan la política partidista de curta volada vol passar per davant de la ciència, és, francament, ridícul.

Anem-nos-en de vacances, carreguem les piles, perquè encara ens esperen ensurts importants en relació amb la nostra política educativa. La Llei d'Educació de Catalunya, la LEC, que va ser aprovada pel Parlament de Catalunya l'any 2009 i que es basa en el Pacte Nacional d'Educació signat pels grups parlamentaris de CiU, PSC, ERC i ICV, està recorreguda davant del Tribunal Constitucional perquè més de 50 diputats del PP hi van presentar recurs d'inconstitucionalitat en considerar que l'esmentada Llei limita els drets lingüístics dels ciutadans de Catalunya i no promou un model de societat oberta. El recurs va ser admès a tràmit i està pendent de resolució.  I nosaltres ja sabem com les gasta el Tribunal Constitucional!!

Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou, diu la dita popular. Per això molt ens temem que el Tribunal que ha de jutjar la constitucionalitat de la LEC no atendrà cap motivació pedagògica ni tindrà en compte la voluntat del poble de Catalunya expressada a través dels seus representants al Parlament,  perquè els objectius que el mouen són polítics i continuarà, com en casos anteriors, amb la seva particular creuada contra el català i contra la pau lingüística en els centres.

La Llei d'Educació de Catalunya es fonamenta en raons educatives, socials, econòmiques, culturals i cíviques, totes vigents. Per això no recularem ni un pas a l'hora de defensar la seva aplicació.

Bones vacances.