Els nostres articles d'opinió ← Altres articles

El català a les Balears i les lleis ficció

Carmen Pérez

El Parlament balear, gràcies a la majoria absoluta del PP, en l'exercici del poder que li atorgà el poble balear a través de les urnes, ha aprovat finalment la reforma de la Llei de la funció pública que eximeix del coneixement de la llengua catalana per accedir als llocs de treball públics.

Corro a informar-me sobre quina és la funció de la funció pública -disculpin la redundància- i en l'article 3 de la Llei de la Funció Pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears trobo el següent:

"La funció pública és un instrument per a la gestió i la satisfacció dels interessos generals que té encomanats l'administració autonòmica, i s'ordena jeràrquicament d'acord amb els principis de legalitat, objectivitat i neutralitat, servei a la ciutadania, eficàcia, eficiència i transparència en la gestió".

Però els ciutadans catalans sabem bé que una llei d'àmbit autonòmic no pot entrar en contradicció amb una llei de rang superior i que, si així fos, el Tribunal Constitucional o el Suprem la tombarien. Per tant, no perdem el temps amb lleis "menors" i comprovem què diu la llei "suprema" de l'Estat respecte a les llengües. Així trobo que en l'article 3 de la Constitució espanyola es diu:

1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la.

2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus estatuts.

3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.

D'acord. Aleshores ara em toca anar a l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears per veure com s'ha aplicat l'article 3.2. de la Constitució i trobo el següent:

Article 4. La llengua pròpia

1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial.

2. Tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l'idioma.

3. Les institucions de les Illes Balears garantiran l'ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.

I arribats a aquest punt decideixo tancar l'ordinador, agafar una bona novel·la de ciència ficció i anar-me'n a la platja. No vull perdre més temps llegint lleis ficció perquè no veig per enlloc que la funció pública tingui per objectiu "el servei a la ciutadania" en la seva llengua, que les institucions balears prenguin "les mesures necessàries per assegurar el coneixement [del català] i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans" i que l'Estat espanyol garanteixi que el "patrimoni cultural [lingüístic] serà objecte d'especial respecte i protecció". L'únic que veig és la voluntat d'anihilació de la llengua catalana.