Els nostres articles d'opinió ← Altres articles

Augmenten les agressions de les forces de seguretat de l’Estat contra els catalanoparlants

Eloi Torrents

La Guàrdia Civil i la Policia Nacional han estat històricament dos dels col·lectius més bel·ligerants contra la llengua catalana i els catalanoparlants. Durant generacions, els catalanoparlants que s'han atrevit a fer servir la seva llengua davant de les forces de seguretat de l'Estat han hagut d'aguantar agressions i vexacions, i a vegades coses molt pitjors. Més de trenta anys després de la recuperació de les llibertats democràtiques i l'autogovern de Catalunya, bona part de la ciutadania creu que aquestes agressions són cosa del passat. Però la crua realitat demostra que no hem avançat tant com alguns creien.

Davant d'un altre cas de discriminació lingüística perpetrat per les forces de seguretat de l'Estat, des de la Plataforma per la Llengua hem assumit la defensa d'un ciutadà empordanès que ha hagut d'afrontar un judici per defensar els seus drets civils i lingüístics davant la Guàrdia Civil. En Simó Colls, veí de Vilajuïga, va ser aturat en un control de la Guàrdia Civil i es va dirigir en català als agents, un dret reconegut per l'ordenament jurídic actual. La reacció dels agents fou començar a tirar els objectes personals del denunciat a terra mentre el més abrandat cridava ¡Qué te has creido, estamos en España y a mi me hablas en castellano!, mentre amenaçava l'empordanès que el fet de parlar en català aniria en contra seva. Després de diferents estira i arronsa, els agents de l'institut armat li van ordenar que marxés mentre les seves pertinences continuaven a terra. Aleshores, mentre en Simó recollia les seves coses assegut al seient del cotxe, l'agent monolingüe va tancar-li la porta del vehicle amb força i davant les queixes del Simó va respondre-li: No te entiendo, qué me dices, hablame en castellano. Finalment, l'empordanès els va demanar el número de placa i la resposta dels agents no fou gaire diplomàtica: Ahora si te atreves te vas a Portbou y nos denuncias.

Per no deixar impune aquesta agressió, el veí de Vilajuïga, es va dirigir a denunciar els fets als Mossos d'Esquadra. Però la sorpresa majúscula fou quan en Simó va rebre una notificació del jutjat de Figueres on se li comunicava que ha d'afrontar un judici per una falta de desobediència i resistència als agents de l'autoritat. En resum, uns agents de les forces de seguretat de l'Estat neguen el dret a un ciutadà a expressar-se en la llengua pròpia de Catalunya (un dret reconegut en l'ordenament jurídic actual) i ho amaneixen amb vexacions i insults. Quin és el resultat? El ciutadà ha d'afrontar un judici per desobediència mentre els agents només testificaran com a testimonis de l'acusació. Una trista metàfora de la democràcia en què vivim actualment.

Malauradament, aquest no és un cas aïllat. Les notícies sobre agressions contra catalanoparlants per part de les forces de seguretat de l'Estat apareixen als mitjans de comunicació amb certa regularitat. Recordem que aquest mateix gener un advocat barceloní va contestar a la Guàrdia Civil en català a l'aeroport de Barcelona. Quina fou la reacció d'aquells que en teoria haurien de defensar els nostres drets? Doncs el ciutadà va ser conduït a una petita habitació de l'aeroport on va ser colpejat repetidament pels agents al crit de polaco de mierda i habla en castellano si tienes cojones. Tant la delegada del govern espanyol a Catalunya com el ministre de l'Interior espanyol van negar els fets i van afirmar que els agents van actuar amb absoluta correcció. Altres casos ocorreguts durant aquest 2012 són, per exemple, el d'un home que va ser coaccionat i amenaçat a la Jonquera per parlar en català als agents de la Benemérita o la retenció il·legal d'un altre ciutadà català en mans de la Policia Nacional a l'aeroport de Barcelona per no voler parlar-los en castellà.

Des de la Plataforma per la Llengua refermem el nostre compromís en la defensa  dels drets civils i lingüístics dels nostres ciutadans davant de qualsevol agressió i discriminació per motius lingüístics. Però ens continuem preguntant: qui vigila al vigilant?