En els darrers mesos l'ofensiva en contra de l'ús i presència de la llengua catalana s'ha estès a les Illes Balears i a la Franja de Ponent. Al País Valencià s'agreuja una ja de per si difícil situació amb una proposta de decret sobre plurilingüisme que sembla que es vol aprovar aquest mes de juliol. Aquesta simultaneïtat no és només efecte de l'ombra allargada de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut d'autonomia de Catalunya. És un reflex simptomàtic d'una actitud de manca de respecte cap a la llengua catalana i d'hostilitat cap a qualsevol pas que es vulgui realitzar per situar-la en un pla d'igualtat, amb un reconeixement oficial a tots els efectes en tot l'àmbit lingüístic. Què això tingui lloc precisament en un moment de crisi econòmica sense precedents aporta un plus de premeditació i mala llet considerable. Són massa casualitats, són massa anys d'actituds i són massa els silencis i complicitats hostils per part de l'Estat. És evident que la llengua catalana només podrà seguir avançant amb el compromís quotidià de tothom i, sobretot, si la societat civil i entitats com la Plataforma per la Llengua tenim el suport i la capacitat per donar resposta a la situació. El que  la llengua està patint és un atac per terra, mar i aire.