Encara el nombre de pel·lícules que tenen còpia en llengua catalana està molt lluny de la normalitat, i segueixen havent-hi problemes greus en la distribució i exhibició de les còpies en català, malgrat que el nombre d'espectadors en cinema en català es comporta bé, àdhuc amb un nombre més gran d'espectadors per sessió que en castellà. Les versions catalanes estan menys temps que les castellanes de permanència a les sales, i s'exhibeixen en els cinemes menys cèntrics. Hi ha sales de cinema que de març a maig no han projectat absolutament cap còpia de cinema en català, com constata un estudi que la Plataforma per la Llengua ha realitzat i que aviat farà públic.

Hi ha detalls que també ens preocupen, ens sorprenen i estan fora de tota lògica: per exemple, els cinemes Renoir projecten la pel·lícula Els nens salvatges en versió original catalana: doncs bé, tots els fulletons informatius que el mateix cinema distribueix es troben només en castellà. Estan bojos aquests romans!!!

I generalitzant, en quina llengua es publiciten els films, quan tenen versió també en català: majoritàriament en castellà, malgrat els esforços de la Direcció General de Política Lingüística.

Tot sembla indicar que les empreses de cinema s'esforcen per tal que el cinema en català fracassi, però no ho aconsegueixen.

Diversos estudis i informes, entre ells l'Informe cat de la ONG  Plataforma per la Llengua (https://www.plataforma-llengua.cat/media/assets/2559/informeCAT.pdf), assenyalen que el català és una llengua amb potencial, una de les llengües mitjanes d'Europa: la catorzena llengua més parlada de la Unió Europea per davant de llengües que sí que tenen resolt el tema del cinema, més de 2 milions d'oients de ràdio, 1 milió de lectors de diaris, 3 milions i mig d'espectadors de televisió, el 27è lloc de 6000 en pes econòmic segons l'índex Steinke, més de 7000 estudiants de català a l'estranger, la 8ena llengua més activa a internet del món, dels 10 webs més visitats del món, 6 tenen versió en català, etc..

I en canvi, el cinema, un 3%..!!!!!

Sembla que  les empreses de cinema visquin encara ancorades al passat, amb mentalitats antigues, poc innovadores, mogudes per les inèrcies d'altres temps, i que no s'adonin que el català és rendible i que els pot produir beneficis? No se n'adonen? O és que hi ha ideologies polítiques darrere seu? Una ideologia que els porta a prioritzar una discriminació dels drets dels espectadors de Catalunya per sobre del negoci?

Cal fer actuacions, reglamentàries i no reglamentàries, per tal que el cinema en català, i de manera progressiva, vagi arribant a quotes d'un mínim del 50% tant en nombre de còpies, com en la distribució i exhibició. Perquè això serà bo per a la indústria del cinema, pels ciutadans i pel compliment dels drets lingüístics. El català suma, i hi ha qui no volent-se'n adonar, resta.