Aquest fet posa en evidència la desigualtat entre les llengües: que el castellà sí que és requisit, i no pas el català; i que, per tant, no resta garantit el dret dels ciutadans de les Illes de ser atesos en qualsevol de les dues llengües oficials: ciutadans de primera i ciutadans de segona, discriminació en funció de la llengua, drets humans conculcats. Si el català no és un requisit, què vol dir que és cooficial a les Illes?... realment res. Però aquesta és la punta de l'iceberg, ensenyament, topònims, mitjans de comunicació, etc., són altres perills que augura el govern de Bauzà.

Davant d'aquest atac a la democràcia, però, la societat de les Illes es mou, i amb força: l'oposició és cada cop més gran, àdhuc en el mateix partit de Govern, com ho demostren les manifestacions d'aquest cap de setmana i les moltes altres actuacions que s'estan duent a terme, com la vaga de fam. La societat és viva!!! En aquests moments cal que tots ens solidaritzem amb les Illes i amb l'Obra Cultural Balear, perquè ens cal treballar plegats per no retrocedir, i després per avançar. Cal treballar no només per la llengua, no només pels ciutadans, sinó per la democràcia i els drets humans, perquè aquí està en qüestió l'estat de dret. Cal també que les institucions dels territoris de parla catalana, i especialment del Principat, facin tot allò que estigui al seu abast per les Illes, i que ho considerin una qüestió prioritària. Ara més que mai, necessitem també el suport dels mitjans de comunicació catalans, perquè ajudin a donar a conèixer les coses tan gruixudes que estan passant. El català suma, i no ens podem permetre que per motius partidistes algú resti.