En fi, que està molt bé que tornem a parlar d'aquests futuribles, i més encara que prenguem el debat sobre la llengua espanyola per projectar quin hauria de ser el marc lingüístic més propici per als parlants presents i futurs del català, i per a la llengua catalana mateix.

Qui hagi anat seguint el debat d'aquest darrer mes, haurà constatat que en tenim per a tots els gustos, potser massa inconcrets, però amb idees embrionàries interessants. En qualsevol cas, farem bé de prendre'ns aquest debat molt seriosament, i tots agrairem que les propostes vagin a més. És saludable clarificar quin marc jurídic aspirem per al català, i que en parlem obertament, que se n'assabenti com més gent millor i a poder ser que hi prenguin part.

De moment, sembla que la cosa bascula entre un model bilingüe -dels que vénen a dir: nosaltres no serem com ells i sí que reconeixerem plenament les altres llengües, principalment l'espanyola- i un model on la llengua pròpia esdevingui l'oficial -i ja pensarem com situem les altres, entre elles i molt especialment, l'espanyola, és clar. Veurem com evoluciona.

Ara bé, l'efecte viral que està provocant aquesta sana discussió no és solament important perquè ho creguem uns quants, sinó perquè molts més ens conviden a que ho sigui. Siguem conscients que l'estratègia del, diguem-ne, "complex" espanyol amb la llengua catalana està sent brutal. A les Illes el català passarà a ser un mèrit, a la Franja, pendents d'escapçar l'anèmica Ley de lenguas de Aragón i, al País Valencià, amb l'ai al cor esperant que el Consell faci públic el decret sobre el nou model d'educació plurilingüe. És a dir, el "complex" ens porta uns quants dies d'avantatge, no solament n'han parlat i ho han debatut, sinó que ja ho duen a terme.

Doncs això, posem-nos-hi i siguem capaços de consensuar un model -que pesqui d'on sigui, o que sigui summament original, segons convinguem- perquè el dia que es prengui una decisió política de calat tinguem la feina avançada i consensuada, també, en matèria lingüística.