Un entorn on la natural i espontània gestió lingüística que mantenen els fa parlar la llengua materna dels pares amb els avis, i on la llengua d'adopció dels pares ha esdevingut la pròpia llengua materna. Una gestió que garanteix la consecució de dos objectius cabdals: que els nens parlin perfectament la llengua d'origen familiar i que, a més a més, també parlin correctament, i amb tota naturalitat, la llengua que els vincularà amb la cultura i la història del lloc on viuen i, també, la que els permetrà compartir la llengua comuna de Catalunya amb altres infants, les iaies i mares dels quals molt sovint no tan sols no parlen català, sinó tampoc castellà.

Recordo que la pregunta em creà una gran sorpresa, sobretot perquè m'advertia de la percepció, de l'interès i de la sàvia consciència que la canalla té sobre el com, el perquè i el quan parlen la diversitat de llengües que formen el seu univers particular. La nostra funció en educar-los és ajudar-los a gestionar tal diversitat amb criteris i valors de respecte davant les altres cultures i llengües d'origen dels seus conciutadans.  Així mateix, també els hem de fomentar criteris de sostenibilitat i defensa de la gran riquesa lingüística que, al seu torn, generaran els hàbits lingüístics segons els quals els usos d'una llengua no haurien d'intercedir en la vitalitat d'una altra. El resultat d'aquesta actitud, per lògica, sempre mantindrà com a llengua vehicular la llengua gestada en el territori on viuen i creixen. És doncs, evident, que la vehicularitat del català a les escoles del nostre país és un principi fonamental que garanteix una formació curricular i personal basada en els valors fonamentals que vetllaran, no tan sols pel benestar del català, sinó per tota la diversitat lingüística del nostre món. Les noves generacions hereten el repte d'assolir una harmonia global cada cop més complexa, i és del tot segur que una gestió lingüística equitativa i justa els pot ajudar a aconseguir-ho.