Unes de les dades divulgades en l'informe esmentat és la posició segons el nombre de parlants que ocupa la llengua catalana dins el conjunt de les més de 6.000 llengües conegudes arreu del món. Doncs bé, segons la classificació de l'enciclopèdia americana especialitzada en qüestions lingüístiques Ethnologue, languages of the World, el català es troba entre les 100 llengües més parlades del món, amb un nombre similar de parlants que el suec, el búlgar o el txec, i amb més parlants que llengües com el danès, el finès, l'eslovac o el noruec. Així doncs, el català és la catorzena llengua més parlada de la Unió Europea, amb més de 9 milions de parlants, però tot i així continua sense ser llengua oficial de la Unió, mentre que el gaèlic irlandès o el maltès ja són plenament oficials amb 260.000 i 330.000 parlants respectivament.

Però el català no és només una llengua amb tradició oral; compta amb 800 anys de producció literària ininterrompuda, tal com es destaca també en l'InformeCAT 2012. Actualment, segons les dades subministrades per la UNESCO, el català és la vint-i-dosena llengua més traduïda del món. També en l'àmbit de les noves tecnologies el català té una presència superior a la que li correspondria per nombre de parlants; així doncs, dels 10 webs més visitats del món, segons el rànquing Alexa, sis ja disposen de versió catalana. Un altre exemple de la vitalitat de la comunitat lingüística catalana és la versió catalana de la Viquipèdia, que amb més de 365.000 articles, ocupa la tretzena posició en el rànquing de versions lingüístiques de la popular enciclopèdia lliure i col·laborativa.

Per tant, té algun sentit considerar una de les 100 llengües més parlades del planeta com a llengua minoritària? Quin adjectiu, doncs, caldria donar a les llengües amb menys d'un milió de parlants? No hi ha cap raó objectiva per classificar el català com a llengua minoritària. En tot cas, és una llengua minoritzada dins el seu territori per una política hostil i xenòfoba duta a terme durant segles per dos estats europeus obsessionats a acabar amb la diversitat lingüística i cultural dels pobles que en formen part, i això ja són figues d'un altre paner.