Com que som països de caixa o faixa, com que la cosa és tan epidèrmica, sempre rondem pel mateix voral. Li cal un hail mary, a la llengua catalana? Home, ningú sensat no pot avalar que la situació del català és per fotre-li una barrada a la pilota i que sigui el que Déu vulgui. No, hi ha molts elements i consensos granítics que han apuntalat una situació molt bona de la llengua a nivell social. Hi ha indicadors que ens ho demostren, i que la situen al nivell de les semblants en camps com les noves tecnologies, l'edició de llibres, l'aprenentage per part de la població nouvinguda... Són dades irrefutables que demostren que la llengua catalana és important i necessària -condició sine qua non perquè la cosa rutlli. Si en voleu uns quants exemples, mireu-vos l'InformeCAT que acabem de publicar a l'entitat, segur que algun us sorprèn positivament: https://www.plataforma-llengua.cat/media/assets/2559/informeCAT.pdf.
Què, convindrem que la cosa pinta bé i engresca, oi?
Ara bé, al marge d'aquests inputs incontestablement favorables, hi ha d'altres condicionants que no podem obviar i que no van en la mateixa línia. Les condicions estructurals de calat polític i jurídic en què està situada la llengua catalana són magres. El context legal en què respira és asfixiant, i encara ho pot ser més. Fa uns mesos, al novembre, hi va haver unes declaracions que van passar bastant inadvertides però que eren molt reveladores, pel contingut i per l'emissor. A uns quants se'ns va posar la pell de gallina. Pedro J. Ramírez va sentenciar que la qüestió del finançament de Catalunya havia de ser revisada, com ho havia de ser el model lingüístic, principalment el de les escoles. Comprar la llengua a terminis, defenestrar-la dels petits espais de poder que ha pogut anar copant? Quan veus que, els que s'arromanguen per marginar-la tenen clara l'estratègia i ofereixen almoina, és que la cosa va de veres i que el full de ruta comença a estar traçat. Les dificultats per parar un cop fort que pot tenir l'escola catalana i el seu sistema d'immersió són evidents. Hi ha qui diu que la togada està a punt de dictar-la i que, naturalment -d'acord amb la Llei- la sentència serà dura.
Des d'aquest punt de vista, des d'aquesta feblesa estructural d'arrel jurídica i política, potser sí que a algú se li pot passar pel cap que la solució és començar a preparar el hail mary. Nosaltres, des de la Plataforma per la Llengua, et proposem una altra decisió: fes-te soci de l'ONG del català. Ens hi va la pell, i en la deixem al camp.
