En la compareixença a la comissió de justícia del congrés espanyol va posar com a exemple de la seva sensibilitat envers la llengua catalana el fet que en una ocasió, en un judici, va facilitar un traductor de mandinga (una de les llengües parlades al Senegal i Gàmbia). Amb tots els respectes pels parlants del mandinga, és de suposar que en principi a l'Estat espanyol la llengua catalana hauria de tenir un marc jurídic amb més gruix que no pas el mandinga. Però potser això és molt suposar. De fet el 2010 hi va haver a Catalunya 231.359 sentències redactades en castellà per 37.645 en català. En els darrers cinc anys, les sentències redactades en català han disminuït del 20% al 14%. L'ús escrit del català per part de jutges i magistrats va de baixa.

L'àmbit de la justícia és un dels més immobilistes i més impermeables respecte a la llengua catalana. Aquest fet ha estat denunciat pel mateix Consell d'Europa en diferents ocasions, però l'efecte sembla que ha estat el contrari. El nombre de sentències en català va disminuint. Aquesta és una de les 50 dades que recollim en l'InformeCAT, i que posa de manifest que, si bé la llengua catalana té un gran dinamisme, persisteix una discriminació legal única a Europa. A la Plataforma per la Llengua, l'ONG del català, fa temps que anem explicant i denunciant aquesta situació, única a qualsevol país democràtic. Amb declaracions com la del senyor Divar prenem consciència un cop més de la importància de la nostra tasca i de la necessitat de fer arribar el nostre missatge amb més força al conjunt de la societat.