No hem d'oblidar, però, a l'hora d'interpretar aquestes dades, una cosa és que les persones declarin saber parlar català i l'altra que el facin servir en les seves relacions quotidianes  Així, a Catalunya, el 78% dels residents consultats declara saber parlar català però el seu ús  se  situa en el 43%. A les Illes Balears, el 63% de la població de 16 o més anys declara saber parlar-lo però només un 47,5% diu que el fa servir habitualment. I al País Valencià, el 54,3% declara saber parlar català però només un 35% afirma parlar-lo a casa i un 25% amb els amics. Per tant, en alguns territoris, la diferència entre les persones que declaren saber parlar català i les que afirmen que el parlen efectivament pot superar els 20 punts percentuals.

El cas de les persones nascudes fora del país és encara més alarmant. A Catalunya, per exemple, mentre que el 57% de les persones nascudes en altres territoris de l'Estat espanyol afirmen que saben parlar català, només un 9,6% l'utilitza preferentment. I del 40% de persones nascudes fora de l'Estat espanyol que afirmen saber parlar català, només el 3,4% diu que el parla en la majoria de les ocasions.

En conclusió, si només considerem les dades sobre el coneixement de la llengua catalana podem veure el got mig ple, ja que el català se situaria en una posició semblant a altres llengües europees amb reconeixement oficial a la Unió Europea com el txec, el búlgar o el suec i per sobre del danès, el finès, l'eslovac o el lituà. Les dades sobre el seu ús, però, ens obliguen a veure el got mig buit, i més que ho estarà si continuen les sentències desfavorables dels tribunals espanyols, els atacs per part dels diferents governs del PP, tant l'estatal com els autonòmics al País Valencià i a les Illes Balears, així com la tebiesa del Govern català.  Tal com demostren aquestes dades, el coneixement d'una llengua no en garanteix el ús, però el desconeixement d'una llengua garanteix la seva desaparició.