A més a més, les dues ràdios generalistes més escoltades a Catalunya emeten en català: RAC1 i Catalunya Ràdio. Dos anys i mig endarrere, les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura reflectien que les ràdios en català tenien un total d‘1.580.325 oients. És a dir, els darrers anys el nombre d'usuaris de la ràdio en català ha augmentat en més de 500.000 persones, una xifra realment sorprenent que demostra la creixent demanda de productes culturals en llengua catalana.

No obstant això, en la resta de territoris de parla catalana la situació del consum de ràdio en català és molt més baix. En concret, al novembre de 2011 el 22,6% dels oients balears escoltaven ràdio en català. La recent desaparició d'Ona Mallorca, tancada per l'executiu autonòmic del PP presidit per José Ramón Bauzá, és un entrebanc més per adaptar l'oferta a la demanda creixent de consum informatiu i cultural en català a l'arxipèlag balear. Al País Valencià, l'any 2009, ni el 5% dels oients valencians declarava escoltar ràdio en català, una proporció realment baixíssima, que només s'explica per la manca d'oferta radiofònica en català.

En resum, el continuat creixement de la ràdio en català a Catalunya és una mostra de l'acceptació dels productes en català i de la progressiva normalització lingüística cada cop en més àmbits del món cultural. Tanmateix, l'escassa oferta radiofònica en català a les Illes Balears i el País Valencià impedeix una major extensió del consum de ràdio en català en aquests territoris. En aquests casos, la marginació del català de les freqüències radiofòniques respon més a criteris estrictament polítics contra la normalització de la llengua pròpia d'aquests territoris que a una manca de demanda.