En l'àmbit lingüístic patim agressions des de fora i des de dintre. Darrerament hem assistit, estupefactes, a l'episodi dels Mossos d'Esquadra que, a través d'alguns representants sindicals, han fet una crida perquè s'obviés la llengua catalana en la relació interna i externa dels mossos. I això, per pressionar el govern de la Generalitat en l'àmbit de les reivindicacions laborals. És a dir, proposen que la llengua del país sigui moneda de canvi per no perdre, en la negociació amb l'administració, cap dels privilegis que, segurament, tenen tot el dret a defensar, però no amb aquests mètodes.

Plataforma per la Llengua ja ha actuat davant d'aquest fet. Ja es va reunir amb els representants dels sindicats per fer-los avinent que la llengua catalana no és ni ha de ser mai moneda de canvi en cap negociació. La nostra llengua és un patrimoni del país, per tant un patrimoni de tots i ens correspon a tots els ciutadans usar-la i defensar-la com un tret d'identitat i com un dret democràtic guanyat amb la determinació de molts ciutadans de Catalunya que s'hi van jugar molt més que uns guanys laborals per defensar-la. En molts casos van patir maltractaments, presó i, fins i tot, van morir en aquest combat nacional. I d'això no fa tants anys... Molt probablement membres de les nostres famílies ens en podrien donar fe.

El trist episodi dels mossos no és l'única envestida que hem patit darrerament ni, per desgràcia, serà l'última. El nostre poble reacciona davant de totes aquestes agressions. La llengua és, encara, material sensible que mobilitza la ciutadania.

Plataforma per la Llengua, però, ens proposa quelcom més que una actitud reactiva. Creiem que ha arribat el moment d'actuar amb diligència. Cal renovar el compromís amb la llengua i el país. I això passa per actuar amb fermesa en la defensa dels nostres drets nacional i lingüístics.

En un entorn democràtic els ciutadans que paguen els seus impostos han d'exigir dels seus governants i s'han d'autoexigir compromís, valentia i acció. És imprescindible garantir que els servidors públics de Catalunya, que paguem entre tots, coneguin i respectin la llengua del país i l'usin en l'exercici de la seva vida laboral. Ens cal tenir la seguretat que tots junts, mossos, mestres, metges, jutges i ciutadans en general treballem colze a colze en la construcció d'un país millor, un país de tots.

Acabo amb una frase de Robert Kennedy que s'escau en un moment com l'actual "El futur d'un país no és un regal, és una conquesta".