Donàvem per sabut i après que quan els cossos policials volien provocar enuig, es tenia per tradició manifestar-se d'uniforme. I home, la pensada és bona, perquè inverteix el clixé de tal manera que fa perillar les escenificacions bàsiques des d'on reposa la percepció de la normalitat. Fent un lleu exercici d'imaginació, convindrem que unes possibles imatges al TN mostrant els Mossos d'Esquadra baixant per Gran Via, pancarta en mà, a plens pulmons i carregats amb els utensilis d'antiavalots, haurien causat sensació. Oi que sí? De fet és el que més o menys ara fa un any va fer la Guàrdia Civil, que també va optar per manifestar-se per denunciar els que consideraven uns sous injustos -coses de la vida, esgrimien, per informar de la desproporció en el tracte, que els Mossos d'Esquadra ho havien aconseguit dues vegades en un sol any, això d'apujar el sou.
Que sapiguem, no ens ha arribat cap notícia que als agents de la Guàrdia Civil se'ls passés pel cap emprar l'ús de cap altra llengua cooficial a l'estat per dirigir-se als ciutadans, que no fos la també escollida pels Mossos en aquesta ocasió.
Arribats aquí, pensem-hi: per què els Mossos d'Esquadra no han optat per la versió clàssica de manifestació dels cossos de seguretat? Per què alguns han induït a apostar per la llengua com a símbol per a la ruptura i descontentament amb l'ordre salarial establert? Doncs per dos motius que s'entrellacen: un, perquè a ulls d'alguns conciutadans, alguns dels quals treballen en aquests cos, la llengua catalana encara és moneda de canvi dins d'un imaginari d'adhesió nacional dual. Vaja, que amb un element on enlloc s'atrevirien a fer broma per les conseqüències que podria tenir, aquí és plausible, des de motivacions polítiques. I el segon motiu: perquè hi ha qui pensa que tocant la llengua, toca la línia de flotació de la vertebració social del país. Aquests no van desencaminats: la llengua ha fet de valedor de plena ciutadania a tota la gent que s'hi ha volgut apuntar. Que per cert, són molts més -però moltíssims més!- que els pocs agents que ens han recordat fins a quin punt la dimensió integradora de la llengua catalana és vigent i va a l'alça.
