Els nostres articles d'opinió ← Altres articles

Els catalanoparlants, consumidors de segona

Carmen Pérez

Al País Valencià, la setmana passada, l'empresa francesa Carrefour va decidir eliminar el valencià de la retolació i dels caixers de pagament automàtic dels establiments. Aquesta setmana, uns treballadors d'urgències del Centre de Salut de Crevillent van denegar l'atenció mèdica a un pacient per parlar en català.

Al Principat, la setmana passada un treballador d'IKEA denuncià en una carta al diari Ara haver estat acomiadat per donar suport a un client que es queixava a un empleat de seguretat de voler fer-li parlar en castellà. Aquesta setmana, el Govern decideix retardar l'aplicació del codi de consum que garanteix poder disposar en català de "les informacions necessàries per al consum, l'ús i el maneig adequats dels béns i serveis, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat" i que ja s'hauria d'haver començat a aplicar el 23 de gener del 2011 per a les grans empreses i el 23 de juliol per a la resta.

Fins i tot, la bona notícia de la tornada del Cacaolat als bars, supermercats i a les nostres llars degut a la seva compra per part de Damm i Cobega ha vingut acompanyada de la sorpresa que ara està etiquetat en castellà, francès i anglès, mentre que abans almenys les ampolles de vidre dels bars i restaurants estaven en català.

Pel que fa al cinema, malgrat l'acord amb les majors i les distribuidores, no sembla haver-hi un gran canvi pel que fa a la presència del català en les cartelleres des de l'aprovació de la llei ara fa un any.

I per acabar d'arrodonir aquests dies negres per a la llengua catalana, alguns sindicats dels Mossos d'Esquadra decideixen deixar d'utilitzar el català en les comunicacions internes i emprar el castellà en les seves reivindicacions laborals. Aquest cos que es defineix com una policia "de servei públic, de proximitat i comunitària" sembla haver oblidat que, malgrat que el seu màxim superior és el Conseller d'Interior, treballa al servei dels ciutadans que, a més, som qui els paguem el sou. Per tant, amb el seu comportament lingüístic no ofenen tant al conseller Puig com als gairebé quatre milions de parlants de català que hi ha al país. Així doncs, tal i com diu el comunicat de la Plataforma per la Llengua, "en un país democràtic, la policia ha de defensar els drets dels ciutadans, no pas atacar-los."

Per tant, tenim empreses, metges, policies, guardes de seguretat i fins i tot el mateix Govern de la Generalitat que fan la vista grossa a tota la normativa que protegeix els drets lingüístics dels catalanoparlants i que ens col•loquen en una situació de desemparança inacceptable. Podem fer boicot als productes i empreses que no etiqueten en català, podem canviar de metge de capçalera, podem veure les pel•lícules en versió original -la majoria subtitulades en castellà, això sí-, però qui ens protegeix dels Mossos d'Esquadra i del Govern que ens haurien de defensar?