D'entrada cal separar les reivindicacions laborals dels sindicats que representen alguns dels agents del cos de policia dels Mossos d'Esquadra (sobre les quals la Plataforma per la Llengua no hi té res a dir) de les reivindicacions lingüístiques. Un cop fet això pensem que és força evident que aquesta actitud d'instrumentalització de la llengua és, com a mínim, deplorable. Sembla que aprofitant una reivindicació laboral és vol fer un pas més enllà i generar un debat polemista sobre la llengua. És en aquest punt on, com a Plataforma per la Llengua, vam decidir posicionar-nos públicament i denunciar aquesta situació.

El cos de policia dels Mossos d'Esquadra és un cos jove, de relativament recent creació. En els darrers anys els milers de policies formats a l'Escola de Policia de Catalunya han estat els protagonistes d'un fet històric i de gran transcendència per l'autogovern català. Si alguns representants sindicals tenen les actituds que tenenvers la llengua catalana, és que potser no són conscients de la importància que té per a un cos de policia de nova creació guanyar-se el respecte i la confiança dels ciutadans als quals serveixen. Sembla que de vegades a Catalunya amb la llengua tot s'hi val, però no és així. No tot s'hi val i, encara menys, s'ha de permetre. Es poden mirar de justificar aquestes actituds dient que són "rebequeries de quatre persones", o dient que "s'ha fet marxa enrere i que no s'aplicarà". Però no és això. No es pot pressuposar ignorància o inconsciència. De la mateixa manera que el desconeixement de la llei no n'eximeix el seu compliment, els Mossos d'Esquadra han de ser impecables en el servei als ciutadans del país. Decisions com les de barrejar reivindicacions laborals amb un ús polític de la llengua no contribueixen en absolut en aquest sentit. En un país democràtic la policia ha de defensar els drets dels ciutadans, no pas atacar-los. A més a més la policia ha de ser respectuosa i conscient amb el país i els ciutadans. Potser fins ara hi havia l'error de pensar que això era obvi, però a partir d'ara potser no ho hem de donar per descomptat i haurem de preguntar-nos quines mesures es fan per tal que hi hagi un coneixement del país.

La llengua catalana és factor de cohesió social, i el que fan aquests representats sindicals d'alguns dels sindicats promotors d'aquesta postura és deslegitimar el propi cos i la seva vocació de servei als ciutadans de Catalunya i crear polèmiques que no ajuden a ningú. El que ha passat pot ser simptomàtic d'una situació. Potser el cal ara és que els tant els responsables del Departament d'Interior, com els comandaments del cos, com també els mateixos sindicats, pensin què s'ha de fer per evitar que això torni a succeir. I no fer res no crec que sigui una opció intel·ligent.