Tal com diu Arcadi Oliveres, un futur en què caldrà acceptar i experimentar una recessió en el progrés material i que, afegeixo jo, caldrà compensar amb una evolució i augment de la consciència dels valors humans que vetllen per l'avinentesa, l'harmonia, la intercomprensió, el respecte, etc. Tenim un actiu important en l'àmbit dels valors que són de franc, atès que permeten la transcendentalització de la nostra societat i del nostre món. En definitiva, calen màsters de bonhomia, de generositat, d'innocència (però no pas d'ignorància), de confiança, de bona fe, de fe, (simplement), i d'un cert altruisme responsable i coherent.

Tal volta aquests màsters no puguin salvar per si sols el moment ni la situació difícil per la qual la mala situació econòmica ens està fent transitar darrerament, tot arrossegant una preocupada i escèptica esperança. Tanmateix, de ben segur que aquests màsters, ben impartits, ben païts i ben aplicats en el seu moment, ens podrien haver estalviat la tremenda sensació d'engany i desastre que sentim.

Cal crear una nova manera de viure i pensar en la qual els principis siguin els eixos i l'orientació dels nostres hàbits i de les nostres conductes. On els principis siguin simplement això, els principis i els ciments de qualsevol acció. I benaurats els que dipositen l'energia en l'absurd d'una utopia que ens salva, abans de posar-la en l'absurd del mal càlcul que, com sempre, ens acaba sentenciant.