En aquest Real Decreto hi ha exactament 11 punts (inclosos en 7 articles i en l'annex II) que fan referència a la imposició del castellà, davant de només un article i un annex de la normativa de 1990.

Segons l'actual decret cal escriure com a mínim en castellà, entre d'altres, les següents informacions de les joguines: les instruccions i la informació relativa a la seguretat incloses les advertències, la documentació tècnica l'expedient del producte i  la documentació per a les autoritats de les vigilància del mercat.

L'estat espanyol legisla a favor de la llengua castellana, i va introduint noves normatives, sense que això hagi transcendit públicament ni sense que s'hagi generat la polèmica a què estem acostumats quan es tracta d'equiparar, ni que sigui parcialment, la llengua catalana a la castellana.

En el món de les joguines, així com en molts altres camps, la normativa que protegeix la llengua catalana és molt menor que la que protegeix la llengua castellana, i a més, ens fa cosa aplicar-la, confirmant l'anormalitat en què es troba la nostra llengua en comparació a llengües comparables en el marc dels països democràtics.

Un exemple com aquest ens porta a afirmar que patim un desplaçament del debat en termes lingüístics: el debat normal hauria de ser perquè els parlants dels territoris de llengua catalana no tenen els mateixos drets que els de llengües comparables, i perquè l'estat espanyol confirma i reafirma cada vegada més una anomalia lingüística que en qüestiona la seva viabilitat democràtica en termes de llengua, i no pas els intents per tal d'incrementar aquesta anomalia que es produeixen en el marc de les actituds lingüístiques intolerants que avui patim. Cal, davant d'això, denunciar a l'estat l'existència de ciutadans i de llengües de primera i de segona, i demanar que les autoritats catalanes maldin com a mínim per equiparar el català i el castellà, en l'àmbit socioeconòmic, i en aquest casa en l'àmbit de les joguines.

La normativa que imposa el castellà és viva i es va actualitzant, sense complexos, i cal ser-ne conscients.

Malgrat això, cada vegada hi ha més empreses de joguines que aposten per la llengua catalana, malgrat la desprotecció legal existent, la qual cosa demostra la viabilitat econòmica de la nostra llengua. Els reis haurien de portar als nostres infants joguines responsables, joguines que no discriminin la nostra llengua i que, per tant, tinguin la qualitat que la nostra quitxalla es mereix.