Potser per a molts lectors d'aquestes línies és un detall sense importància o ni tan sols hi van parar esment, però jo em vaig quedar perplexa.

Un dels motius de la meva perplexitat és que justament David Villa ha mostrat en diverses ocasions suport a la llengua pròpia del seu territori d'origen, l'asturià, com per exemple en la campanya "Yo doi la cara pola oficialidá". Per tant, considero que si el club hagués volgut cercar una certa empatia o proximitat amb el jugador podria haver emprat la llengua pròpia del lloc d'origen d'aquest jugador.

Tanmateix, cal destacar que en altres ocasions, en actes semblants, per donar suport a jugadors de l'equip d'altres nacionalitats no es va emprar la llengua d'origen del jugador, sinó el català. Un exemple és quan els jugadors van sortir al camp amb una samarreta que posava "T'estimem, Abi" en suport al futbolista francès Éric Abidal quan va ser operat d'un tumor. Digueu-me malpensada però estic convençuda que a cap membre del club li va passar pel cap posar el text de la samarreta en francès.

El principal motiu de la meva perplexitat, però, és que el Futbol Club Barcelona es presenta a la seva web amb el famós eslògan més que un club "perquè és la institució més representativa del país i un dels seus millors ambaixadors". Si el Barça veritablement vol ser representatiu de Catalunya i ambaixador de la seva cultura, hauria de fer servir la llengua que n'és pròpia i no una llengua que ni tan sols la majoria dels espectadors de la final del Mundial de Clubs entenen. Amb tota la humilitat del món aconsello al Futbol Club Barcelona que repassi l'apartat de la seva web anomenat "Identitat" i concretament aquell que diu "Valors" i que actuïn en conseqüència amb allò que diuen que són.